Diari digital d'Andorra Bondia
Marta Alberch i Joan Micó han presentat aquest matí l'estudi sobre els efectes de la pandèmia.
Marta Alberch i Joan Micó han presentat aquest matí l'estudi sobre els efectes de la pandèmia.

Desigualtat social i salut mental, punts calents de la postpandèmia


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: AR+I

Quin impacte ha tingut la pandèmia de la Covid en la societat andorrana, ara que han passat més de tres anys des que es va declarar i ja es pot donar per tancada? Doncs a grans trets es pot dir que s’han recuperat les xifres prepandèmiques en l’àmbit social, educatiu i macroeconòmic. Ara bé, sembla que aquesta recuperació no ha estat igual per a tothom tenint en compte les dades recollides als Observatoris. I és que les persones que estan a l’atur, de baixa laboral o que treballen a la construcció o d’administratius “no estan al mateix nivell de recuperació que la mitjana de la societat”. Almenys així s’apunta, tot i que com que des de fa dos anys no es publiquen xifres sobre pobresa al país es fa difícil fer una diagnosi acurada de la situació actual. 

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Del 2020 al 2023: tancant el cercle de la pandèmia de la Covid a Andorra que avui ha presentat la seva autora, Marta Alberch, fundadora i directora d’Andtropia, acompanyada del director del grup de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó. Encara sobre les desigualtats socials, Alberch ha incidit per exemple en l’augment insospitat de l’IPC. I si el 2020 se situava en el -0,2%, el 2022,  va arribar al pic màxim, un 7,1%, que després s’ha anat moderant. Una inflació que està afectant, a més, un dels grups bàsics com és l’alimentació, i això pot tenir conseqüències en el benestar de les famílies més vulnerables. 

Quant als sectors econòmics, el d’activitats immobiliàries i serveis empresarials és el que millor s’ha recuperat, tant a nivell d’assalariats com de treballadors per compte propi. En concret, amb dades del març del 2023, ha crescut un 18,7% respecte del febrer del 2020. Alberch ha apuntat que això pot tenir a veure amb la construcció i perquè la gent que s’instal·la a Andorra pot treballar a distància en projectes dins i fora del país. 

D’altra banda, un dels àmbits en el qual s’ha de posar el focus, segons Alberch, pels reptes que està suscitant en l’accés a l’habitatge o la suficiència dels recursos és el demogràfic. “El creixement demogràfic gairebé s’ha duplicat”, ha fet notar, especialment per l’arribada de nous residents. I si abans de la Covid el creixement interanual estava per sota del 2%, el 2023 es va situar al 4,4%. I si es prenen de referència les autoritzacions temporals de residència i treball, trobem que van créixer un 31% la temporada 2022-2023 respecte a la del 2019-2020. En aquest punt, Alberch ha remarcat que aquest augment no està relacionat directament amb la pandèmia, però és dels canvis més significatius respecte a la situació prepandèmica.

I el que ha de preocupar de totes totes és l’augment exponencial de pacients i visites al servei de Salut Mental, ha assenyalat l’autora de l’estudi. I especialment els efectes que la pandèmia i les mesures que es van haver d’aplicar per minimitzar la seva expansió van tenir entre els més joves, es van fer més de 6.000 visites a infants i joves. En aquest sentit, Alberch considera que “caldrà posar una mica de vigilància” perquè els col·lectius menys afavorits i els afectats per problemes de salut mental “no continuïn estancats en la situació de vulnerabilitat”.

Del boom pels estudis sanitaris a la davallada del 71% a FP  
Ha provocat la pandèmia canvis en la tria dels estudis de manera que els joves s’inclinen ara més pel sector social o sanitari que abans? Aquesta era una de les hipòtesi que plantejava l’informe efectuat per la fundadora i directora d’Andtropia, Marta Alberch, el 2021 i a la qual es respon en l’estudi presentat ahir sobre l’impacte de la Covid-19 del 2020 al 2023. 

Doncs pel que fa als estudis de Formació Professional (FP), no s’ha donat un augment del nombre d’estudiants, sinó més aviat al contrari. I és que s’observa una davallada d’un 71,4% a la branca sanitària i social del sistema educatiu andorrà, malgrat el curs següent a l’inici de la pandèmia, el 2020-2021, havien augmentat un 33,3%. 

Ha passat el mateix en l’ensenyament superior, on la branca de Salut i benestar està perdent alumnes cada curs, va assenyalar Alberch. Així, si el curs 2019-2020 hi havia 112 alumnes, el curs 2021-2022, el darrer amb dades disponibles que recull l’estudi, n’eren només 96, el que representa una disminució del 14,3%.

Exoneracions i beques
Dins també de l’àmbit educatiu, l’estudi recull que tot i que el 2021 es va notar un lleuger augment de les famílies beneficiàries de les exoneracions que es va incrementar encara més el 2022 (en un Comú fins i tot s’ha doblat la xifra de prestacions econòmiques atorgades), l’any passat van començar a disminuir. 

Pel que fa als ajuts i beques a l’estudi, Marta Alberch ha explicat que no s’han produït canvis gaire destacables dels cursos prepandèmics respecte dels darrers. Les úniques beques que han pujat en comparació amb el curs 2019-2020 han estat les de lloguer de material d’esquí, que han passat de 606 a 663 el curs 2021-2022 i que es donen en les diferents etapes de l’ensenyament no superior a Andorra.

desigualtat
salut mental
postpandèmia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte