Despertar consciències

“L’objectiu és moure consciències, començar a dir en veu alta el que està passant, a tots els nivells.” Així ho va explicar la biòloga i portaveu d’AD.HOC, Diana Torra, i amb aquesta idea es va presentar ahir en societat aquest moviment, que aplega ciutadans d’orígens i àmbits diversos però que els uneix l’estima al país i la voluntat de racionalitzar-ne el model.
Un moviment ciutadà sorgit de les reflexions efectuades durant aquests darrers mesos marcats per la Covid-19, període que ha posat de manifest “la nostra fragilitat arran de la paralització de l’activitat”, i que vol convidar la societat a debatre i a “dir fort el que no ens agrada i el que no volem”. Un moviment, que com va recordar Torra, aposta per un ús racional del sòl i dels recursos naturals per garantir una qualitat de vida digna per a tothom, així com per restablir i mantenir l’equilibri dels sistemes naturals, socials i econòmics.
Així, el també biòleg i guia de muntanya Marc Mossoll va incidir en el “valor” del paisatge i del medi ambient i va denunciar que “cada dia veiem com el patrimoni natural és espoliat cada vegada més”. En aquest sentit, Mossoll va recordar que la qualitat de l’entorn és un factor que determina també el nivell de salut, a la vegada que va assegurar que el medi ambient, ben cuidat, “és una garantia real per al futur a mitjà i llarg termini del país”. 
El biòleg, que va remarcar que en un territori de 468 quilòmetres quadrats “no es pot mantenir un creixement infinit de les infraestructures” i que cal “deixar de créixer en quantitat per fer-ho en qualitat”, va defensar que el patrimoni natural és un “bé comunitari dels ciutadans del present i del futur i no un bé econòmic d’uns quants”. I en aquesta línia va recordar que hi ha lleis que s’han de fer complir.
Per la seva part, l’enginyer Jordi Deu va incidir en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia, defensant la necessitat que esdevinguin de “proximitat” i puguin donar un servei a la comunitat. I és que la pandèmia de la Covid-19 “ha posat en evidència la fragilitat alimentària” del país, “que ha sacrificat l’autosuficiència alimentària” en favor de l’urbanisme.
Per tot plegat, Deu va plantejar la necessitat de fer una “auditoria tècnica” de la Llei d’agricultura i ramaderia, mirar d’incrementar la superfície conreable, analitzar la suficiència alimentària i disposar de “plans de contingència” i fomentar la producció agrària de primera necessitat. A més, el biòleg va plantejar també la necessitat de tirar endavant una granja escola, els reglaments pendents de la Llei d’agricultura i de fomentar els horts familiars urbans.
La metgessa Àngels Codina va defensar la voluntat del moviment AD.HOC d’esdevenir “un catalitzador de la participació ciutadana”, i va incidir en la necessitat d’establir “unes sinergies positives entre Govern i ciutadans”. En aquest sentit, Codina va deixar clar que “no anem contra ningú, sinó a favor de tots”, i va remarcar que des de la ciutadania “no podem deixar tota la responsabilitat als electes”.
Finalment, el professor i exministre de Turisme, Claude Benet, va fer un repàs als articles 29, 31, 32 i 33 de la Carta Magna, relatius als drets a una vida digna, un habitatge digne, a l’obligació de l’Estat de vetllar per la utilització raonable del sòl i els recursos naturals i a la possibilitat d’intervenir en l’ordenació del sistema econòmic per garantir el desenvolupament equilibrat de la societat i el be-nestar general. En aquesta línia, Benet va assegurar que “tenim una Constitució molt ben feta” i que el que cal “és creure-se-la i vetllar perquè es compleixi”.
Així, Benet va incidir en la necessitat de replantejar la construcció i apostar per un urbanisme més sostenible i més pensat per als ciutadans del país.