Despoblament bancari

Posem que es diu Antoni, que passa dels vuitanta i que viu en un poblet de l’Alt Urgell. Un poblet com ara Perles, al municipi de Fígols i Alinyà: una vintena de veïns en un llogarret comunicat per una carretera comme ci, comme ça i de manera deficient pel que fa a la cobertura de telefonia mòbil. Posem que l’Antoni necessita, com tot fill de déu, fer gestions bancàries –res gaire complicat: és un jubilat de vida senzilla. Doncs li han tancat dues de les oficines que tenia més a la vora: la de Coll de Nargó ja fa un temps; la d’Organyà fa uns pocs dies. La que queda només atèn, ja saben, dimarts i dijous i quasi de matinada, s’agraeix sobretot quan fa fred. I a les onze del matí, si no ha espavilat, li tanquen la finestreta al nas.

Aquesta situació és la d’aquest hipotètic senyor de Perles, però també la de bona part dels veïns de la comarca de l’Alt Urgell. Amb dos punts, encara, que agreugen la situació: si algú no disposa de mitjà de transport propi, resulta que els horaris d’atenció al públic –allà on tenen la sort que n’hi ha– no permeten arribar a temps a l’oficina.  El segon és la qüestionable qualitat, dèiem a dalt, de la xarxa mòbil, i les dificultats per realitzar gestions –bancàries i d’altres– a través d’una app. Ho exposa l’Antoni de Perles: “La cobertura d’internet per satèl·lit ja és precària, però la de mòbil és un desastre: en tenim esporàdicament però no te’n pots refiar”. 

‘Caçar’ cobertura
I això, què implica? “Doncs que quan vull fer una compra en línia, o una subscripció, saps?, el banc m’ha d’enviar un codi que dura un minut. I si no hi ha cobertura en aquell moment, caduca”. Així que abans de fer qualsevol tràmit ha de mirar “quantes ratlletes tinc o he de sortir a la carretera, a buscar cobertura”. En fi, sospira, “tota una pel·lícula”. Però de fer-ho tranquil·lament des del sofà de casa, res de res. 
El que preguntàvem: i les gestions bancàries? “Amb la app em vaig defensant, i per treure diners, vaig al caixer automàtic”. El més proper, a uns deu kilòmetres, a Organyà o Coll de Nargó, “que normalment funciona, però no sempre”. En aquest cas, a buscar el d’una altra entitat i a pagar comissió. La qüestió, insisteix, és que algú que viu al mon rural té els mateixos drets que un paio de l’Eixample, “perquè pago el mateix, oi?”

A bona part dels pobles de l’Alt Urgell les entitats bancàries han anat desertant en l’última dècada. Mirem el cas de la capital: el panorama d’entitats que encara presten servei és esquifit, raquític, si el comparem amb el que existia no fa tant. Així, fent memòria i sense ànims d’exhaustivitat, a la Seu hi havia obertes oficines de  Banesto, del Banc Central, del Banc de Madrid, de Caixa Galicia, Banca Catalana, Bankinter, Caixa Manresa, Caixa Terrassa... Per no parlar de la Banca Calçot i la Fornesa, temps era temps. La crisi primer, les fusions posteriorment i les raons que es rumien pels consells d’administració avui les han anat foragitant. 

Valls fa treball de camp
I a la resta de la comarca? A Oliana hi ha oficines del BBVA i CaixaBank, amb les limitacions horàries de tots conegudes, i la segona manté també oberta la  de Coll de Nargó. “A Organyà n’hi havia una de BBVA però ja ha tancat definitivament, després d’estar ara tanquen uns dies, ara limiten els horaris; ara mateix ja només hi queda CaixaBank”, explica Carlota Valls, consellera comarcal de Compromís, que s’ha arromangat per fer treball de camp, amb vista a la moció preparada per al proper ple.

Amb les restriccions horàries i l’exigència de demanar cita, és possible ser atès telefònicament? “Vaig trucar personalment a totes les oficines de la comarca. Comencem pel sud: a BBVA no va haver-hi manera que m’agafessin, i a CaixaBank sortia un contestador. Això a Oliana, on la gent està contenta perquè n’hi ha dues entitats. Però tot un matí per aconseguir parlar-hi”.   

A Organyà ha tancat l’oficina del BBVA “però ha deixat de moment el caixer”. Al poble hi ha CaixaBank. A Nargó, aquesta entitat només atèn dues hores dijous a la tarda i només amb cita prèvia. Aconseguir-ne telefònicament és una odissea, “i fer-ho telemàticament no és accessible per a moltes persones”, per edat o discapacitat. Per no parlar de la cobertura. “Per tant, és un desastre absolut i va a pitjor, perquè veiem com van tancant oficines i caixers”. 

Per als veïns d’aquesta part de la comarca, incloent-hi poblacions com Cabó, l’autobús que els porta a la Seu –si optessin per adreçar-se aquí per als tràmits bancaris– “arriba pelat a l’estació, de manera que amb el tros de caminar fins a l’oficina i les supercues ja no hi arribes”. 

Per això porta una moció on  insta els ajuntaments a donar “suport administratiu en reclamacions davant els abusos de les entitats bancàries“. Al conjunt de les entitats bancàries i financeres que operen a la comarca, “a reforçar els recursos d’atenció al client”. I al Banc d’Espanya, a mullar-se per protegir els drets dels clients davant fets com el cobrament de comissions abusives.