L’arribada de la pandèmia i la necessitat de tenir coneixement al voltant del virus de la Covid-19 va generar una explosió de la recerca al país. Tot plegat animat també per la notícia de l’obertura del laboratori de recerca immunològica que es va veure com la primera llavor del que havia de ser un viver per al camp científic al Principat. Ara bé, després d’aquesta primera empenta, alguns dels metges que han liderat els estudis que s’han fet els darrers dos anys al país lamenten “la manca de recursos” per investigar. Ho explica la metgessa del SAAS, Cristina Royo, que ha liderat l’estudi COVonco, una investigació realitzada conjuntament amb altres investigadors del país i de fora, per comprovar com es comporta la presència d’anticossos de la malaltia en pacients oncològics.

L’estudi, que es va dur a terme entre el maig del 2020 i el juny del 2021, ha aportat conclusions interessants, com ara que la seroprevalença d’anticossos contra el SARS-CoV-2 en pacients oncològics va ser més elevada entre les dones i els pacients que van rebre teràpia hormonal i cirurgia, mentre que els pacients amb tumors hematològics i teràpies biològiques van mostrar una seropositivitat més baixa. Cal tenir present que aquelles persones amb càncer de sang ja acostumen a patir immunosupressió, ja que els tractaments que reben també redueixen les defenses. Amb tot, l’estudi no va trobar diferències en el tipus de tumor o tractament anticancerígen.

Amb tot, no se li ha pogut donar continuïtat. “M’encantaria, però malauradament tenim pocs recursos. Si volem apostar per la investigació i els estudis ben fets, s’hi ha d’apostar de veritat a nivell econòmic, no només amb les ganes, i s’ha de fer suport real a la recerca”, exposa, lamentant que sovint només reben “felicitacions quan surt un article publicat”. Royo assegura que “som un equip amb moltes ganes, però si només veig pacients, no tinc temps d’investigar. Faig recerca a les nits i caps de setmana i si a més tenim més càrrega de feina a l’hospital, quan arribo a casa estic més cansada i no puc fer recerca”.

Explica el cas, per exemple, de l’estudi COVonco. “Vaig demanar subvencions per fer aquest estudi, tant a nivell públic com privat, però no vam aconseguir el finançament. Fer serologies és veritat que cada vegada és més econòmic, però són proves de laboratori que tenen un cost i algú les ha de pagar”, indica. Finalment, “el SAAS va fer un esforç i durant un any vam tenir una mena de dotació extra per fer l’estudi”, de manera que s’aprofitava quan els pacients s’havien de punxar per fer altres proves per fer també les serologies de l’estudi.

La metgessa destaca que la pandèmia va ajudar a posar el focus en el camp de la recerca i ha permès que molts professionals que hi estan interessats s’hagin conegut. “S’ha apostat pel laboratori nacional, hi ha un equip i tenim projectes. L’espurna hi és, tenim projectes en marxa, però volia fer una mínima menció perquè costa molt fer recerca perquè cal una aposta real, econòmica i de recursos per fer-la”. Tot i que es mostra comprensiva amb la situació: “Un cop passada la crisi, hi ha molts altres sectors perjudicats. I entenc que a nivell polític s’han de tapar altres focus. És una llàstima perquè es podrien fer més coses. Però som pocs i amb pocs recursos”, deplora.

Conclusions de COVonco
Pel que fa a l’estudi COVonco, a banda que les dones mostren millor resposta quant a la presència d’anticossos que els homes, o que no s’han vist diferències significatives segons el tipus de tumor. També s’indica que pràcticament un 80% dels 373 pacients participants van rebre com a mínim una dosi de la vacuna i de fet, fos per la vacuna o perquè al llarg de l’any més d’un havia estat en contacte amb el virus, la seroprevalença global va passar d’un 13% al 19% entre el principi i el final de l’estudi. Com a troballa curiosa, s’apunta que aquells pacients que havien rebut la vacuna AstraZeneca tenien millor seroprevalença que els que havien rebut Pfizer. Ara bé, Royo deixa clar que és un resultat que s’ha d’agafar amb molta cautela. “És un estudi observacional, és a dir, només mires el que trobes. Per veure bé la resposta serològica en funció de la vacuna caldria fer un estudi comparatiu amb dos grups ben fets, com ara un assaig clínic. Per tant, és una troballa que no sabem quina interpretació donar-li. També hem de pensar que vam tenir molta gent vacunada amb AstraZeneca inicialment”, remarca, deixant clar que per ara no s’ha fet aquest estudi ni a Andorra ni a fora.

Tot i destacar diversos punts forts, com el fet que és un dels estudis amb una mostra més gran a la qual s’ha seguit durant un any per comprovar la resposta serològica, o l’homogeneïtat de les dades gràcies que els registres estan unificats sota una mateixa història clínica, també és cert que permet obrir nous interrogants que demanarien més estudis per poder-los resoldre. Per exemple, si els canvis de soca han influït o no en la resposta serològica o si la Covid condiciona o no un tractament oncològic. Hi ha camí per recórrer i Andorra té potencial.

Serà qüestió de trobar els recursos necessaris per poder seguir donant respostes.

178 quartes dosis s’han administrat fins ara

El Govern va informar ahir que fins ara s’han administrat 178 quartes dosis de la vacuna contra la Covid. En aquest sentit, van recordar que la setmana passada va començar l’administració d’aquesta quarta dosi als més grans de 85 anys, si bé als centres sociosanitaris la vacuna s’ha posat ja a tots els que voluntàriament l’han volgut rebre sense limitació per raó de l’edat. I des d’ahir, les persones de 75 o més anys (nascuts fins al 31/12/1947), ja poden trucar al 821 955 entre les 8 i les 15.30 hores per concertar cita per a l’administració de la quarta dosi de la vacuna contra el coronavirus que rebran a l’hospital. La previsió és que progressivament es vagin ampliant els grups d’edat fins a arribar als 60 anys.