El grup que, ara fa una dècada, posava en marxa l’Ateneu Alt Urgell era més aviat reduït, un grapat de persones. Ara el nombre de socis està vorejant els dos-cents. Una senzilla xifra que dona idea de com s’ha consolidat i ha crescut el projecte en aquest temps. Però hi ha més dades que ho corroboren: que fa tres anys aconseguissin comprar un local que ja se’ls ha quedat petit i estan ampliant -la inauguració, de cara al nou curs, a la tardor-, que hagin pogut contractar un treballador per atendre la barra o que diferents col·lectius s’aixopluguin sota el paraigua de l’Ateneu. Altres dades serien la ben nodrida agenda d’actes culturals i socials de cada mes, que faria anar amb la llengua fora a qui volgués participar a tots.

Una altra cosa, és clar, puntualitza Pere Cortés, és que tots els socis -que s’organitzen per comissions, com toca- s’impliquin en la mateixa mesura. Naturalment, cadascú ho fa segons temps i voluntat disponible. D’entre els que estan més implicats, els que han agafat pic i pala, literalment, per acabar l’ampliació del local, i comptar amb una altra sala polivalent: permetrà que es puguin dur a terme dues activitats al mateix temps. Així de sol·licitats estan. “Afortunadament, se’ns havia quedat petit”, es congratula Cortés, que explica que cada dijous un grup d’entre quatre a vuit persones queden per treballar en aquesta reforma: han acabat el teulat i estan enllestint la rehabilitació de la part baixa, així que aviat només quedarà pendent equipar la nova sala. La previsió és que ja a partir de setembre, amb la represa de l’activitat, la tindran disponible, després d’any i mig de feina i les aportacions monetàries de la Generalitat, Òmnium i algun voluntari.

“Militància pura i dura”
“Estem molt contents, i no sols amb les obres, sinó amb tota la feina feta al llarg d’aquests deu anys”, comenta Cortés, qui recorda que “no ha estat fàcil, perquè tot es fa des de la militància pura i dura”. 

Un dels assoliments que més orgull provoca a l’Ateneu Alt Urgell, confessa Cortés, és que en aquest temps hagin aconseguit convertir-se en referents per a d’altres ateneus que volen iniciar el camí. “N’hi ha que ens contacten per conèixer la nostra experiència”, apunta, com des de la Cerdanya, on estan començant, o el Pallars. “També hi va haver un grup que volia engegar un ateneu a Andorra, però finalment sembla que no ha tirat endavant”, recorda. 

El de l’Alt Urgell és un dels ateneus més consolidats ja de la Xarxa de casals i ateneus dels Països Catalans, explica el que aquí actua com a portaveu de l’entitat. N’hi ha d’altres que tenen un recorregut més llarg, com el de Reus, amb els seus trenta anys, o el de Sant Pere de Ribes, un altre dels degans. “Però no n’hi ha gaires, per no dir cap, que en tan poc temps com nosaltres hagi crescut tant i estigui tan consolidat”, ressalta. 

L’entitat integra gent de tots els perfils, tot i que la major part dels membres es mouen en aquesta franja d’edat dels 30 a 45 anys. Hi ha docents entre els socis, funcionaris, forestals, metges “o jo mateix soc enginyer, no tenim cap estadística, però la gent és d’allò més diversa”, indica Cortés. I s’hi ha de sumar la gent de L’Alternativa, col·lectiu agermanat, per així dir-ho. “Ara estem integrant gent més jove especialment gràcies als alumnes de l’INEFC”, hi afegeix. Són molt assidus, en particular a les  activitats que arriben sota el segell de l’Ateneu de Muntanya. “Però aquí tothom és benvingut, convidem sempre a què la gent s’atansi i participi”. 

L’objectiu continua sent l’inicial: oferir a la ciutat una proposta cultural i associativa independent de les administracions, autorregulada i autogestionada.