Uns pocs productors de productes artesans de l'Alt Urgell es van empescar, un Nadal, la idea de preparar i comercialitzar lots conjuntament. Era el 2015 i un any després la cosa havia agafat prou forma com per constituir-se en associació. Menja't l'Alt Urgell celebra aquests deu anys de col·laboració. "I prou contents que estem, d'haver sumat ja una trentena  de socis", afirma Aina Vinyes (formatges L'Oliva d'Oliana, una empresa que va engegar fa ara quinze anys). Ho celebraran amb els consumidors –quasi que va de soi– amb sorteigs de lots de productes, una festeta a la plaça Patalín i altres idees que vagin sorgint pel camí. 
Inicialment no era tan evident que allò tirés endavant, i per tant de temps, reconeix Vinyes, sobretot perquè l'espurna inicial va ser més aviat la casualitat. "Però vèiem que els productes d'aquí tenien un valor que potser la gent no copsava i tots els que hem anat sumant hem vist que és una manera d'assolir més visibilitat", amb botigues pròpies i algun supermercat que els dedica un espai. "Hem tingut daltabaixos, com totes les associacions, suposo", reconeix la formatgera, "perquè a vegades la gent s'ho agafa amb moltes ganes i al principi es feien moltes activitats, però amb el dia a dia de cadascú... a vegades costa". Amb tot, l'activitat i presència ha estat constant: no falten als esdeveniments de l'Alt Urgell, començant per la Fira de Sant Ermengol, però també s'han presentat a Barcelona. 
Aquí rau, precisament, potser el punt a desenvolupar: aprofitar l'associació, la marca, com a plataforma per millorar les vendes fora. El problema principal és el transport: encareix el producte. "Nosaltres, com a petita formatgeria artesana, també enviem cap a Barcelona, i trobem que cada dia és més car fer-ho, així que ens hem de plantejar reunir-nos uns quants i aprofitar el transport". És, insisteix, una reflexió que han de fer tots plegats. "Seria de gran ajuda per a tots, tenir un transport comú, tenir punts de lliurament a Barcelona, o les rutes per comarques veïnes..." Són qüestions, reconeix, en què s'hauran de posar a reflexionar tots plegats. "La idea hi és, ja fa temps, però no és fàcil organitzar-nos, al final tots ens centrem en les nostres empreses i en l'esforç perquè tirin endavant". En tot cas, assenyala que seria una prioritat, un repte, per a l'associació de cara a aquesta nova dècada que enceten. 
Per la comarca –i fora en certa mesura– han aconseguit fer-se un forat, assegura Vinyes, amb una clientela bastant estable per als diferents productes i gent que a poc a poc els va coneixent i s'hi va incorporant. "Hi ha gent que es retreu perquè sent productes artesans seran més cars; però han de tenir en compte la feina que hi ha darrere, aquí no podem competir amb multinacionals", admet la productora. Això no obstant, recorda, "finalment també el producte és de més qualitat i això suposa guanyar en salut, el client finalment ho acaba veient". 
El formatge, és clar, és un dels productes estrella de l'Alt Urgell, i per tant, prou representat a l'associació. "L'Alt Urgell és un bon lloc per a fer formatges i el producte s'ha anat convertint en una mena d'icona, sí, amb gent de fora que ve buscant-lo" i això, apunta, potser contribueix a posar sobre la taula, mai millor dit, la resta de productes, "que també tenen molta acceptació", conclou.