Era la primera vegada que em decidia a fer el pelegrinatge a Meritxell a peu. No soc especialment religiosa, per no dir gens, i m’ho havia marcat com un repte personal de caràcter esportiu i no tan espiritual, encara que sí amb la curiositat de conèixer més de prop una de les tradicions del Dia de Meritxell. Diumenge ja em vaig preparar la bossa, tenint en compte que no només pujaria caminant al Santuari, sinó que després m’hi havia de quedar per cobrir els actes institucionals: la llibreta i el bolígraf, aigua que no falti, desodorant i roba de recanvi. A tres quarts de cinc de la matinada sonava el despertador, i al cap de vint-i-cinc minuts ja enfilava el camí amb uns amics que ja fa uns anys que fan el pelegrinatge.

Sortíem de davant de l’edifici administratiu del Govern. Teníem gairebé deu quilòmetres al davant, i l’objectiu d’arribar per a la Missa de l’Aurora, a dos quarts de vuit, així que vam anar a bon ritme des d’un bon començament i suant la cansalada. Sort que havia previst roba de recanvi!

Només sortir de casa m'ha sorprès no veure, com aquell qui diu, ni una ànima. M’havien dit que sempre hi havia gent pujant a peu cap a Meritxell. Davant del casino sí que n’hi havia de gent, però no eren justament pelegrins. D’aquest perfil encara n'hem trobat alguns grups desfilant entre les avingudes de Meritxell i Carlemany, però a partir d’aquí es pot dir que hem fet el camí sols. 

I després de posar-nos al dia de les nostres coses –la salut i la família bé, i la feina, doncs també– i de les coses del país –que si hi ha problemes d’habitatge, però potser n’hi ha que exageren, i a veure qui posaran ara quan plegui l’Espot–, hem anat comentant com es veia poca gent pujant a Meritxell, i m’explicaven com altres anys anaven trobant grups aquí i allà, que n’avançaves alguns i d’altres et deixaven enrere. Potser a partir d’Encamp trobarem algú més? Doncs tampoc. Han estat escassos els pelegrins que hem trobat. La conclusió a la qual hem arribat és que enguany Meritxell havia caigut en dilluns, i en allargar el cap de setmana, molts devots havien anat de pont. Tot just hem trobat quatre o cinc grups, una vintena de vianants, i fèiem broma que no en trobaríem ni per fer una fotografia que il·lustrés aquesta crònica. Com ja han comprovat, n'hem pogut fer una en trobar-nos una parella de pelegrins pel camí de l’Oratori d’Encamp (hem pensat que era millor seguir aquest camí que la circumval·lació).

Els hem avançat i hem continuat el nostre ritme fins a arribar al poble de Meritxell. Eren les set i pocs minuts, i encara hem pogut prendre’ns un cafè amb llet –i que n’estava de bo!– abans d’anar a oir missa. En acabar m'he anat a netejar una mica i a canviar-me la samarreta per continuar amb la meva jornada de Meritxell.