Diagnosticats només 35 casos de Covid persistent, “una xifra molt baixa”

Només hi ha 35 casos de Covid persistent diagnosticats al país, “una xifra molt baixa”, segons les dades facilitades aquesta tarda per la metgessa de família i representant del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra, Roser Bellmunt. 35 casos que es queden lluny de la població potencialment afectada per símptomes persistents més enllà de tres mesos d’haver passat la malaltia. I és que se n’haurien hagut de trobar almenys un miler, ja que els estudis internacionals xifren que entre un 10 i un 20% de les persones contagiades de Covid desenvolupen Covid persistent. 35 casos dels quals no s'ha pogut aportar ni quins eren els símptomes detectats més comuns, ni el perfil dels afectats,  ni el pronòstic, ja que es tracta d’una dada codificada pel SAAS, tal com va repetir en diverses ocasions Bellmunt.

Aquesta dada s'ha fet pública en el marc de la presentació dels resultats d’una enquesta efectuada el mes d’octubre i que potencialment havien de contestar unes 9.000 persones, ja que encara que llavors s’havien detectat més de 15.000 casos de Covid, es va adreçar als majors de 18 anys, dels quals l’Oficina Covid tenia el número de telèfon registrat per poder-los enviar l’SMS que contenia l’enllaç per contestar el formulari. Finalment, només van ser poc més de 1.500 les que van respondre, xifra que representa el 17% de les persones a les quals finalment anava destinada. Dels participants, un 9% han patit símptomes greus, un 28% moderats i un 16% lleus i només un 35% de les persones enquestades estaven sent tractades pel seu metge referent per símptomes greus.

Així les coses, el coordinador del grup de recerca sociològica  d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó, ha reconegut que “els resultats de l’estudi no són representatius” i “no es poden inferir a la resta de la població”, tot i que va insistir que “aporten dades valuoses sobre el comportament de la Covid”. En el mateix sentit s'ha manifestat la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, que l'ha qualificat d’una eina “útil encara que només hagués servit per identificar una sola persona amb símptomes compatibles amb Covid persistent”. Micó ha fet també autocrítica i ha expressat que potser fins i tot el mateix nom del qüestionari, en el qual apareixia la paraula Covid persistent no havia estat encertat.

Segona enquesta
Vist el resultat no representatiu d’aquesta primera enquesta, la secretària d’Estat ha anunciat que des de demà i de manera esglaonada es llançarà una segona adreçada a les persones diagnosticades de Covid entre els mesos de juliol i octubre del 2021. En aquesta ocasió l’enquesta intentarà afinar més i tot i que també s’enviarà un SMS amb l’enllaç per poder respondre-la s’utilitzaran altres canals per arribar sobretot a les persones més grans de 65 anys i a les més joves de 30 que són les que menys van respondre a la primera. En concret, es faran trucades telefòniques i s’habilitarà una funcionalitat a l’App Andorra Salut.   

Una guia clínica d’atenció basada en l’evidència científica
Preguntada sobre els protocols d’atenció als pacients amb Covid persistent, la metgessa de família, Roser Bellmunt, s'ha referit a una  guia clínica que s’ha estat treballant ja des de l’estiu basada en l’evidència científica i que ha de servir com una nova eina per als professionals per poder atendre de manera adequada els pacients Covid persistents en el marc d’uns  processos homogeneïtzats. 

Segons ha explicat, en el document hi ha recollits els circuits que s’han de seguir en cada cas, quines exploracions complementàries s’han de fer i si cal derivar els pacients a diversos metges especialistes. De tota manera, Bellmunt ha insistit que cada cas té unes peculiaritats específiques. En aquest sentit, ha recordat que hi ha més de 200 manifestacions clíniques associades a la Covid persistent, essent la fatiga, les dificultats respiratòries i els dèficits de memòria algunes de les més comunes.

La situació als CAP ja és “més normalitzada” 
“Ja estem en una situció més normalitzada”, va referir ahir Roser Bellmunt. Sobre aquesta qüestió, ha reconegut que l’automatització de les baixes i els símptomes més lleus que presenta la varian Òmicron han alleugerit la feina dels metges d’atenció primària. De tota manera, i sobre l’espera dels pacients per ser visitats, ha dit que depenia de cada metge referent.

Precisament en relació amb la variant Òmicron ha confirmat que tot i que els símptomes són més lleus es treballa amb la hipòtesi que posteriorment els pacients puguin desenvolupar més manifestacions clíniques persistents.