Fa dos anys que els tractaments per poder fer el trànsit de gènere van entrar a formar part de la cartera de serveis sanitaris, però el circuit per fer-ho possible i que des de llavors s’està treballant amb el ministeri de Salut està encallat. Per què? Cal definir el que, el com, el qui i per a quins destinataris. I és precisament la definició de qui pot rebre el tractament el que ha portat a aquest bloqueig. Ho va explicar ahir la presidenta de Diversand, Nieves Calvo, en el marc de la celebració del Dia mundial contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que se celebra avui. 

El que demanen des de Diversant és que la CASS cobreixi totes les necessitats de les persones “tinguin l’edat que tinguin”. Però el que se’ls ha comunicat des del ministeri de Salut és que “de moment” es plantegen només començar a aplicar el tractament d’hormonació per als majors de 16 anys. Així doncs, tant la infància com el principi de l’adolescència no estarien coberts. I Calvo defensa que “no té sentit deixar uns menors fora d’aquest circuit quan són els que més problemes i més neguits tenen”. 

I quantes persones estan ara mateix en espera de l’hormonació? Doncs hi ha set persones majors de 16 anys i quatre menors de 16 que es troben en aquesta situació. I qui s’estaria negant que els menors puguin fer aquest tractament? El ministeri? La CASS? Doncs, segons Calvo, “el Col·legi de Metges és qui en principi es nega a tractar els menors”. Aquesta és la informació de la qual disposa l’associació.

I la problemàtica encara va més enllà, subratlla la presidenta de Diversand, perquè “ni pagant” tampoc no poden rebre el tractament. “El problema és aquest”, subratlla. “I si aquestes persones són espanyoles o franceses sí que és més fàcil que hi puguin accedir anant als seus països d’origen perquè els atenguin”. Però n’hi ha que són de més lluny: “Com  ho fan? Com et desplaces al teu país i tornes a viure aquí?”, planteja. 
Preguntada sobre els motius pels quals des del Col·legi són contraris a aplicar l’hormonació a menors de 16 anys, Calvo explica que “ells consideren que és un tractament molt perjudicial per a la salut”. A més, la presidenta de Diversand reconeix que caldria una formació específica entre els facultatius per conèixer com s’ha de procedir en el tractament perquè “aquí de moment els metges no estan preparats i s’han de formar”.
Amb motiu de la commemoració del Dia contra la LGBTI-fòbia, el Govern s’hi suma un any més tot repartint un miler de cintes amb el missatge “17-M: Estimant la diversitat LGBTIQ+”.

Soc el Jordi, però em sento...
Soc el Jordi, però em sento la Maria. Què passaria si mirant la persona que ens diu això resulta que la veiem Jordi, és a dir, amb tota l’aparença de Jordi (home) i no pas de Rosa (dona)? Doncs que entrem una mica –o un molt– en xoc. Així  explicava la doctora Rosa Almirall, creadora de la unitat de Trànsit de l’Institut Català de la Salut, com ens costa acceptar la diferència o el que surt dels nostres esquemes mentals, marcats pel gènere que se’ns ha assignat en funció dels òrgans genitals. Els he de confessar que costa d’explicar aquesta realitat, però escoltant Almirall, dedicada durant 12 anys a acollir aquestes persones, una arriba a la conclusió que, si més no, cal repensar estereotips. És el que va voler transmetre durant la xerrada que va tenir lloc ahir al Consell General sobre com es poden sentir les persones que no es troben bé sent dones o homes.

També es va referir als serveis de salut, que en moltes ocasions posen “barreres” perquè les persones transsexuals puguin decidir autònomament què volen fer. “Se les ha d’escoltar i donar les opcions perquè triïn allà on se senten millor”, va defensar Almirall. “La identitat no es pot diagnosticar”, va dir, per això va alertar que ara a Europa “hi ha plantejaments molt conservadors” que poden afectar molt negativament la seva salut mental.