El Tribunal de Corts ha imposat una pena de cinc anys de presó, dels quals dos i mig ferms, i 150.000 euros de multa a una dona que estava acusada d’un frau amb targetes de crèdit clonades.

En la botiga de productes esotèrics que l’acusada regentava es van passar en un termini de temps molt curt targetes de crèdit d’operacions que ascendien a 200.000 euros, tot i que l’import que va aconseguir defraudar va ser de 100.000 euros.
El tribunal considera que la dona és culpable de la posada en circulació de moneda falsa amb l’agreujant de pertànyer a una banda organitzada i de ser membre d’una associació il·lícita.
L’acusada va manifestar durant el judici que aquestes operacions corresponien a la venda d’objectes personals que ella tenia i que, de sobte, van començar a anar a la seva botiga persones estrangeres interessades en aquests objectes que venia.
La fiscalia havia demanat una pena de cinc anys de presó i 150.000 euros de multa, ja que considerava que la dona havia de saber que les targetes eren falses. En aquest sentit, va fer èmfasi en el fet que la inculpada retirés els diners de seguida un cop havia fet les operacions o que n’hi hagués que s’havien fet amb la mateixa targeta en un interval de temps molt curt. A més a més, va incidir en el fet que la botiga facturava normalment 30.000 euros a l’any i que sobtava que en uns quants dies hagués pogut arribar a fer vendes per valor de 200.000 euros. També va concloure que en la perquisició feta per la policia no es va trobar cap objecte de valor.
La defensa, de la seva banda, va negar que la dona hagués comès cap delicte i va destacar el fet que havia posat a la venda articles que li pertanyien i que aquestes operacions corresponien a aquesta venda. Com a prova de la seva innocència, la defensa va exposar que quan la gestora d’un dels comptes que la dona tenia oberts la va alertar que les targetes podien ser falses, va ser ella mateixa qui va anar a la policia a posar una denúncia.
L’acusada va explicar que entre el mes de novembre del 2009 i el febrer de l’any passat va decidir vendre un seguit de joies que havia anat comprant al llarg de la seva vida ja que passava dificultats econòmiques. Durant el seu relat va afegir que es va mostrar sorpresa que de sobte persones estrangeres entressin a comprar al local, que estava ubicat a l’avinguda Santa Coloma, però va concloure que segurament el boca-orella havia fet que aquestes persones sabessin que venia objectes de valor.
La pericial policial va demostrar que les dades d’aquestes targetes corresponien a comptes de diferents països del món i que, per tant, es tractava de targetes que havien estat clonades. La fiscalia mantenia que una tercera persona que compta amb antecedents i que viu a Espanya els hi facilitava perquè ella les fes servir i després poder-se repartir els guanys.