Abans, o antes, quan encara no existien ni satèl·lits ni científics ni programes dedicats a preveure o deduir quin temps faria l’endemà, la manera de saber l’esdevenir de la meteorologia anava des de l’olfacte del vell pastor que havia vist centenars de vegades aquell núvol venir del sud-est fins a l’aleatorietat de si al padrí li feia mal el genoll esquerre o el dret. Ves, eren altres temps. Compte, però, perquè, independentment de la possible rudimentarietat o simplicitat dels mecanismes, els sorprendria la immensa quantitat de vegades que l’encertaven. Una cosa no treu l’altra. I el fet de saber o intuir si l’endemà plouria no servia pas per decidir si finalment passarien el cap de setmana en família a la platja. Ni molt menys. Moltes vegades aquell coneixement o indici determinava si la collita de la temporada era una o altra o, dit en altres paraules, si se n’anava en orris o finalment se salvava. Ara, en canvi, tenim una altra tecnologia que, en principi, fa que com a mínim puguem anar a dormir més tranquils i confiats. Tot i així, de vegades encara hi ha sorpreses...

Però bé, de moment, i si parlem del celler Casus Belli d’Ordino, aquest no és el cas. Repetim: de moment. I és que, gràcies a saber que el dia d’ahir efectivament havia de ser plujós, dilluns es van espavilar per collir pràcticament el 85% del raïm de la vinya i, així, tenir el subministrament necessari per poder elaborar l’Escumós 80 + 20 i gairebé la totalitat del necessari per al vi blanc Primer, que van acabar de veremar ahir al matí. La collita, però, s’ha avançat entre dues i tres setmanes respecte d’altres anys, però, tal com explica l’enòleg del celler, Miquel Medall, “sembla que de moment serà bona”. Pel que fa a aquests dos tipus de vins, i “si tot va bé”, haurien de sortir unes 800 ampolles d’escumós i 1.100 de vi blanc, però pel que fa als dos negres que elaboren sembla que haurem d’esperar i veure què els té preparat el cel.

I és que el punt de maduració que requereixen els dos vins és diferent, i al raïm destinat al vi roig encara li falta una mica més de temps. A més, “l’hauríem de collir en sec», diu Medall, així que una setmana passada per aigua no és el que més els convé al Casus Belli i al Terra Negra. Però bé, si finalment Zeus es comporta, podrien sortir entre 1.400 i 1.600 ampolles del primer i unes 800 del segon, la qual cosa l’enòleg “firmaria ara mateix!”. Tot i així, i tot i que “si ara canviés el temps seria l’home més feliç del món, Medall és prudent o realista i reconeix que aquestes xifres potser estan lluny del resultat final. Però si alguna cosa ens demostra el grup de gent que en el seu moment va decidir plantar una vinya a 1.300 metres d’altitud és que no es rendeixen fàcilment. Veurem.

Però, tot i la impertinent incertesa meteorològica, sembla que el temps que ha acompanyat la collita d’aquest any ha estat més que bo. Resulta que el fet d’haver tingut una passada tardor força plujosa i un hivern amb bastanta neu ha fet que les fortes calors de l’estiu no solament no malmetessin el raïm, sinó que li hagin anat bé. “Hem patit zero!”, diu l’enòleg de Casus Belli. A més, els ceps tenen molta fulla, la qual cosa fa que “generin molta fotosíntesi i la planta no pari de treballar”  i, d’aquesta manera, “ajudi a madurar més ràpidament i, sobretot, regular”. Medall també firmaria un altre any igual, “des del punt de vista de la vinya, és clar”, aclareix amb la memòria de les sufocants onades de calor que hem patit aquest estiu.

És per això que, per celebrar el que de moment sembla una bona collita, han convidat tres ambaixadors gastronòmics del país perquè no solament provessin alguns dels seus vins, sinó també perquè tinguessin una experiència més propera de com es fa la verema. El trio el formaven els xefs Rodrigo Martínez, del Beç; Jordi Grau, de l’Ibaya, i Marcel Besolí, del Celler d’en Toni, i ja s'han sentit algunes converses sobre possibles col·laboracions futures... Bé, ja ho veurem. Però el cas és que han descobert que al Principat també s’hi pot fer vi, ja sigui amb motiu de guerra –casus belli– o per pur amor a una pràctica agrícola i artesana mil·lenària que encara avui continua delectant no solament els que gaudeixen d’un bon glop al paladar, sinó també embrutant-se les mans.