El dret serà privat però ahir es va posar a l’abast del nombrós públic que va omplir la sala de l’Andorra Park Hotel d’Andorra la Vella.  Els llibres que es van presentar porten el segell  de Joan Manel Abril, actual president del Tribunal Constitucional i coordinador de la col·lecció; Isidre Bartumeu, notari; i Xavier Cecchini, professor de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la Fundació Reig al darrere, un aval de garantia i de rigor.

Perquè el dret privat és el dret vital. El que regula les relacions entre particulars, acompanya totes les persones des de la naixença fins a la mort i en el cas de l’andorrà el seu nucli fonamental s’ha basat en les normes del tradicional ius commune romà i canònic, cosa que per Abril s’havia  convertit en “molt fragmentari” fins a aconseguir la seva pròpia identitat a partir de l’acostament a la realitat andorrana. Això s’ha aconseguit adaptant normes tradicionals en la seva aplicació pràctica als nombrosos canvis que han tingut lloc al país.

Per cert, que Andorra ja és l’únic país d’Europa en el qual continua vigent el tradicional ius commune després que un altre petit país com San Marino en fes una transposició legislativa. Tot i mantenir reminiscències canòniques o romanes, això no ha impedit, segons el vicepresident de la fundació, Oriol Ribas, “una andorranització del dret com a expressió de la cultura del país. El que ens diferencia és el nostre dret”.

En format de taula rodona es va explicar que el dret privat té a veure amb la persona i les seves dimensions: l’evolució d’ella al llarg de la seva vida, des que neix fins que mor: dret de la persona; la persona quan es relaciona amb la seva parella: dret familiar; i finalment, la persona en l’àmbit patrimonial, tot allò que fa amb els seus béns i contractes. Un pas important a nivell legal va ser l’aprovació de la Llei de successió per causa de mort aprovada el desembre del 2014 i que va ser objecte de diverses modificacions.

Posteriorment, el 2022 es va aprovar la Llei qualificada de la persona i de la família. L’entrada en vigor dels dos textos legislatius, es van incloure com a part del procés de regulació del dret privat, contribuint a consolidar la identitat andorrana, a confirmar l’estatus d’Andorra com a Estat sobirà dintre d’Europa i a augmentar la seguretat jurídica. 

Recull la successió per causa de mort, les fases del procés successori, els efectes de la delació solidària, el testament, les formes testamentàries, la ineficàcia de les disposicions per causa de mort, la interpretació i execució dels testaments, la institució de l’hereu, les substitucions hereditàries, els llegats, els heretaments, la successió intestada, la legítima, la reserva binupcial, l’acceptació i repudiació de l’herència i la comunitat hereditària.

En el cas de la segona llei, suposava en gran part una recopilació ordenada de tota la normativa vigent en aquell moment la matèria, però també constituïa un pas endavant en el procés d’adaptació del dret de la persona i de la família a l’evolució de la societat andorrana.

Precisament es va destacar l’evolució que ha patit el concepte de família des del segle XX. Així per Abril Campoy, “l’objectiu és que totes les famílies han de tenir la mateixa protecció” amb especial rellevància per als casos de discapacitat. En aquest àmbit va quedar clar que el legislador està seguint correctament l’adaptació del dret privat als canvis i a l’evolució de la societat.

Col·lecció
De la mateixa manera, la col·lecció  Fonaments de Dret privat andorrà es va adaptant a les novetats legislatives des del seu inici, l’any 2005,  coordinada inicialment pel jurista Lluís Puig Ferriol, mort el 2020 i per a qui Oriol Ribas va tenir unes paraules de record ahir. Aquest compendi jurídic ofereix als aplicadors del dret i als ciutadans en general un recull en el qual hi ha una exposició ordenada, sistemàtica i completa de tot el dret privat, tant civil com mercantil, vigent a Andorra. Deia Lluís Puig que “un element que contribueix a definir la identitat d’un país és el seu ordenament jurídic i més concretament seu dret privat”.