Els consellers de la minoria d’Objectiu Comú a Canillo mostren “dubtes” sobre les bones xifres de balanç que va donar a conèixer la corporació fa uns dies. “Jo tinc els meus dubtes. Són números i el paper ho aguanta tot. De gent n’hi ha hagut, és una evidència, però i la qualitat de tot plegat? Al final nosaltres volem un turisme que doni alguna cosa a la parròquia i que no porti massificacions, que no són bones per a ningú, i menys per al medi ambient”, va exposar la consellera, Dolors Cabot.

En aquest sentit creu que “hi ha coses que no s’imputen en les despeses perquè es paguen des d’altres partides”, i recorda que només amb els autobusos que s’han fet servir la despesa ja és molt important. “No sé si aquest és el perfil de client turístic que es busca”, insisteix, tot afegint que “ja tenim activitats d’estiu que es fan al Forn i no està bé posar altres atraccions i activitats d’aquest mateix estil en altres zones perquè acabes dispersant el client”.

De la mateixa manera, apunten que part de l’èxit es deu a la novetat, però es pregunten: “què passarà d’aquí a dos o tres anys? Continuarà sent igual d’atractiu?” Cabot, a més, lamenta que la informació l’obtenen “amb comptagotes i que no se’ls fes arribar abans de presentar-la a la premsa”.

La consellera també qüestiona el fet que el projecte del pont tibetà “sigui l’emblema del mandat quan el poble necessita més coses i els ciutadans demanen accions per millorar la qualitat de vida”, però apunta que “tenim el ministre de Turisme ‘bis’ com a cònsol i mentre això sigui així ja sabem quines són les seves prioritats”.

Un altre dels elements que els generen dubtes és el cost del manteniment quan “d’aquí 4 o 5 anys es comenci a deteriorar”. Aquí, recorda que la parròquia també té el Palau de Gel que necessita una inversió molt important “i després de tres anys encara no s’ha començat”. És més, afirma que “amb el que ha costat el pont ja podríem tenir fet el Palau”.

Per tot plegat, la consellera demana a la majoria comunal “ser més racionals amb els diners i treballar amb les expectatives que el país té i poder ser un exemple de manera de funcionar, sense pensar en l’especulació perquè així no anem enlloc”.