Segons a quin gestor de la Seu d’Urgell vagis, et diran, com a treballador fronterer, que no s’ha fer la declaració de la renda a Espanya o que potser sí que cal, perquè el text del CDI entre el país veí i el Principat no és del tot aclaridor i pot donar lloc a diferents interpretacions. De fet, segons la resposta de la delegació especial de Catalunya de l’Agència Tributària a la demanda efectuada per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell sobre aquests dubtes, el CDI entre Espanya i Andorra no esmenta explícitament el concepte de “treballador fronterer” amb un tractament fiscal diferenciat.
El mateix alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va fer difusió ahir a les xarxes socials de la pregunta enviada per l’Ajuntament a l’Agència sobre aquestes qüestions i de la resposta donada. La contesta va ser tramesa als gestors de la ciutat. “Una vegada obtinguda la resposta general, en aquest tipus de qüestions tan específiques cal que cadascú ho analitzi amb el seu gestor per evitar equívocs”, va dir Batalla. Això, però, torna a posar damunt la taula que no hi ha cap article clar que digui específicament que un treballador fronterer no ha de fer la declaració si no cobra més de 60.000 euros anuals, com s’ha anat proclamant. De fet, la resposta donada per l’Agència Tributària parla de l’articulat de la llei de l’IRPF espanyol i del CDI destacant la manca de l’esment específic del treballador fronterer, quan, segons assenyala l’Agència Tributària, en els CDI que Espanya ha signat amb Portugal i França sí que es té en compte el concepte de fronterer. La resposta de l’Agència per carta acaba dient que el contingut és una informació de caràcter general i insta l’Ajuntament de la Seu a consultar-ho a la direcció general de Tributs del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
Segons aquesta informació general, estan exempts dels rendiments de treball els percebuts efectivament realitzats a l’estranger per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l’estranger. I, segons l’article 6 de la llei de l’IRPF, l’exempció té un límit màxim de 60.100 euros anuals per al treballador que ha estat desplaçat a l’estranger. És per això que el concepte de fronterer es pot assimilar al del desplaçat, segons ho interpreten alguns gestors.