En Dídac i la Laia, les dues –segons aquesta cerimònia de la confusió generada amb l’ús del gènere gramatical– activistes del col·lectiu juvenil Arran amb citació per comparèixer davant el jutge pels aldarulls que es van viure a la Seu durant la passada festa major han actuat com havien anunciat i s'hhan negat a presentar-s’hi. Un altre jove també citat pel jutge però que no és militant d’Arran sí que va declarar davant el jutge.
L’advocada dels dos joves d’Arran, Eva Pons, d’Alerta Solidària, ha comunicat al jutjat que els seus representats no compareixerien. Després, davant els mitjans de comunicació convocats, ha argumentat la decisió en la voluntat de “no alimentar el relat dels mossos”. El cos policial, han dit, persegueix la militància d’Arran als Països Catalans i aquest, en opinió seva, no és més que un altre episodi. “Presentar-nos a declarar suposa donar com a vàlida aquesta policia que ens investiga”, legia en Dídac, després d’haver justificat els incidents durant la festa amb la manca d’opcions del jovent per gaudir de l’oci, la precarietat laboral (“amb sous de misèria no poden gaudir d’una festa organitzada per les institucions públiques”) i altres situacions on se senten agreujats. “A diferents festes majors hi va haver intervencions policials per desallotjar els joves del carrer amb brutalitat policial desmesurada”, ha afegit la Laia, per apuntar a continuació que “les joves es van defensar com bonament van poder”. Concloïa que “la citació cap a dues de nosaltres no és un cas aïllat”, sinó que forma “part d’un puzle” de repressió dels joves de l’esquerra independentista.
Quin recorregut tindrà el fet d’haver plantat el jutge? Una de les opcions és que dicti la seva detenció, ha explicat la lletrada. Els citats no eren els mateixos joves detinguts durant els aldarulls d’aquell 31 d’agost en concret. Ni havien estat identificats in situ per la policia.
