En fi. No sé a altres llocs del Principat, però al Port de Cabús l’esperat eclipsi parcial al 99% no es va veure ni un 1%. Era una cita històrica i es va organitzar una autèntica festa per poder gaudir de l’esdeveniment de la millor manera possible. Doncs res. Però bé, així és la naturalesa, no entén de necessitats humanes: ni banals ni necessàries. Li és absolutament igual. “Què esperaves? Viure una jornada per poder explicar als teus nets d’aquí a quaranta anys? Doncs hauràs d’esperar una mica més, fillet”, diu la mare Terra cada dos per tres. És el que hi ha. Això no va del que un vulgui o deixi de voler. “Jolín, jo volia veure l’eclipsi, mama!”. Sap greu.

Ara bé, si es vol veure la part positiva se’n pot extreure una lliçó, sens dubte. Si es vol veure... Això, ja depèn de cadascú. Però el cas és que les ulleres homologades i súper segures, que tothom duia a les mans i les mirava de gairell amb l’esperança de poder-les utilitzar, van servir més aviat de decoració. Bé, sí  que és veritat que pels volts de les 20.40 hores, quan ja havia passat el suposat punt màxim de parcialitat –que, per cert, es va enfosquir una mica i va baixar la temperatura–, una petita escletxa als núvols va deixar veure en una ràpida i concisa fracció de minut una mica de brillantor, però res comparat amb el que tothom esperava. Ni de lluny.

Però és que el Port de Cabús –i voltants, que ara en parlem– es va omplir d’uns 200 curiosos que prèviament havien comprat l’entrada per assistir a la Festa de l’Eclipsi  que va organitzar el Comú de la Massana, i dos minibusos van fer de transport de pujada i de baixada des del Coll de la Botella. Allà dalt els esperava una foodtruck, música en directe i diversos vins per tastar, així que tot i no haver pogut albirar el fenomen, tampoc va ser una estada desagradable. Ni de bon tros. Però és clar, ningú no va veure com la Lluna feia l’amor amb el Sol, per dir-ho d’alguna manera, no sé si del tot correcta, però gràfica, sens dubte…

Bé. Anem als “voltants”. Resulta que els que estaven convidats a Cabús no van ser els únics que van intentar trobar un lloc des d’on observar l’esdeveniment per aquells indrets. En un moment donat, la carretera que puja a Pal semblava l’AP-7 un dilluns al matí. Increïble. Cotxes i més cotxes seguien el de davant gairebé com aquell ase que corrent intenta tant sí com no mossegar la pastanaga que algun entremaliat li ha lligat just als morros. Espectacular. “Que és festa major?”, es preguntava una padrina del poble en veure el panorama. “Pitjor”, li va respondre la seva amiga, “hi ha un eclipsi solar!”.

I és que tota aquella gentada –que no la van deixar pujar al port perquè no tenien entrada– es va arreplegar per tot arreu on va poder, és a dir, pels voltants del coll de la Botella. Però és que resulta que, tot i que el cel hagués estat ben serè, no haurien  vist absolutament res, ja que Cabús, precisament, els hauria tapat la vista. De fet, fins i tot alguns estaven asseguts en la direcció contrària a la posta del Sol... En fi. Va ser una autèntica bestiesa de cotxes per aquí i per allà, aparcats gairebé uns a sobre dels altres i tot, al cap i a la fi, per a res.

Com dèiem, la meteorologia, de moment, no la controlem. La cara del monitor Starlight Jordi Colell ho deia tot, tot i que va aconseguir amenitzar la vetllada interpel·lant el públic i animant-lo que li llancessin preguntes i, al cap i a la fi, vam sortir d’allà sabent-ne una mica més. Aquest eclipsi ha sortit rana, sí, però tranquils, que l’any que ve en tornem a tenir un. Serà el 2 d’agost, i aconseguirà una parcialitat del 70%. A veure com se’ns dona. Sens dubte, ja tindrem experiència, i si cal llogar un ventilador gegant per fer córrer els núvols, doncs es lloga, tu!