Per començar, una afirmació: “el benestar financer va lligat al físic i a l’emocional”, i una advertència no apta sobretot per a hipocondríacs: les persones amb estrès financer tenen el triple d’úlceres, el doble d’afeccions d’esquena i cinc vegades més problemes d’ansietat i depressions severes. També falten de dos a nou dies més a la feina que els bons financers i són menys productius. 

Tot i que les finances puguin ser complexes, Martínez creu que les personals són senzilles i no dubta a posar exemples de pel·lícules que il·lustren, al mateix temps, la seva biografia, ja que va néixer amb Tiburón, va començar a treballar en el món de les finances amb Fargo dels germans Coen i va disposar de la qualificació Europen Financial Advisor (EFA) l’any de l’estrena de El Caballero oscuro de Christopher Nolan. 

Director d’Educació Financera de l’Institut d’Estudis Financers, analitza les pel·lícules des del punt de vista financer, cosa que no deixa de ser curiosa com a Una pastisseria a Tòquio (2015) traducció sui generis de Sweet Bean. 

Allà on la crítica veia un poema fílmic i un relat intergeneracional, ell veu que quan el dorayaki –un pastisset japonès farcit de pasta de mongetes i el preferit de Doraemon–, passa de “correcte” a “memorable”, el negoci deixa de competir per preu i comença a competir per diferenciació. En finances personals és igual: si vius sempre en mode “oferta”, el teu pressupost és fràgil.

Martínez subratlla que s’ha de tenir una certa educació financera tot i que en general, la de la societat és pobra malgrat que hauria de ser una de les eines més eficaces per retallar les desigualtats. Aquesta educació està molt estesa als països anglosaxons i comença a arrelar en alguns d’Àsia. Són coneixements que segons el conferenciant s’han d’ensenyar ja a l’escola i amb opcions tan simples com donar una paga setmanal als infants i estalviar, la paraula clau.

“L’important és estalviar”, diu, i apunta els aspectes fonamentals per ser uns éssers amb benestar financer. Els quatre punts cardinals són: tenir el control de les seves finances, poder fer front a un imprevist o una despesa necessària. El tercer, que o no estiguin endeutats o tinguin el deute sota control. I el darrer és que coneixen els seus objectius vitals clars. Uns objectius molt interessants i engrescadors en el marc d’una jornada de cloenda del desè aniversari del Fons de Reserva de Jubilació. Abans, el president de la comissió gestora, Jordi Cinca, va dir que una reforma paramètrica, com ara canvis en l’edat de jubilació o en els percentatges de cotització, pot ajudar a guanyar temps, però no garanteix la sostenibilitat del sistema. “Utilitzant terminologia del rugbi, és fer una passada endavant: ajornar el problema”.