El Consell Superior de la Justícia (CSJ) va emetre un comunicat de premsa ahir per posar de manifest que el nombre de presos preventius a Andorra representa un 41% de la població reclusa. Així, en data 22 de febrer la població reclusa al Principat està constituïda per 41 persones, de les quals 24 compleixen pena definitivament i 17 estan detingudes preventivament. D’aquestes 17 persones, set estan pendents de la fase d’instrucció davant la Batllia (quatre dins dels quatre primers mesos de presó preventiva i tres dins de les pròrrogues); sis esperen judici davant del Tribunal de Corts, les quals passaran a audiència pública entre els mesos de febrer i març; i finalment, quatre han obtingut una sentència que encara no és definitiva.

Més concretament, en referència als períodes legals de la presó preventiva a Andorra, el Consell Superior de la Justícia exposa que en la fase d’instrucció el període de presó preventiva pot ser prorrogat fins a 12 mesos i en els casos dels delictes més greus fins a 20 mesos. Igualment, quan la causa s’eleva al Tribunal de Corts, aquest període pot allargar-se fins al dictamen de la sentència de primera instància, de 12 mesos més. En aquest sentit, l’ens judicial remarca que “si analitzem els països del nostre entorn, com Espanya, la presó preventiva pot passar de 24 mesos a 48 mesos pels delictes molt greus sempre fins al dictamen de la sentència de primera instància, i a França és de 48 mesos directament”. I per tant, “amb aquestes dades, Andorra està alineada amb la norma dels països veïns”.

Mesura justificada
El Consell Superior de la Justícia també vol deixar palès que quan el batlle instructor acorda aplicar una mesura de presó preventiva o una pròrroga d’aquesta, “ho fa sempre dins dels preceptes legals establerts”. En aquesta línia, “si la persona afectada per la dita mesura no hi està conforme pot activar els mecanismes de recursos ordinaris estipulats legalment”, afegeixen. Per tant “no és procedent escriure que a Andorra els batlles apliquen la pena de presó preventiva sense cap control”. Tampoc consideren acceptable “deixar pensar que els batlles apliquen aquesta mesura sense cap indici, vist que la persona a la qual se li ha d’aplicar la mesura ha d’haver estat processada prime­rament”.