L’addició a l’alcohol és la més tractada per la Unitat de Conductes Addictives, l’UCA. Són 191 les persones que pateixen aquesta addició, xifra que suposa el 55% dels pacients totals de la consulta de l’UCA. Així ho confirma la coordinadora clínica de la unitat, Angelina Santolària, que explica que el programa sobre l’alcoholisme és el que més pacients ha registrat sempre a l’UCA.
El perfil majoritari dels pacients que recorren a l’UCA per problemes amb l’alcohol “és un home de mitjana edat, de 40 anys, amb parella, família i activitat laboral”, va manifestar Santolària.
Els pacients arriben a l’UCA, que és un equip multidisciplinari de professionals per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i també suport als familiars ubicat a la clínica Verge de Meritxell, per diverses vies. O bé hi recorren per iniciativa pròpia o bé perquè hi són derivats per atenció primària, però també per metges especialistes o fins i tot des de l’àmbit judicial.
Tractaments d’un any i mig
El tractament per addició a l’alcohol té dues fases, clarament diferenciades. La primera es diu de desintoxicació i pot ser ambulatòria i/o amb medicació a l’UCA, amb visites d’infermers, o també hospitalària. La segona fase “és la que es diu de deshabituació, que es fa amb visites programades a psiquiatre i psicòlegs”, comenta la coordinadora de l’UCA. En aquesta segona fase les visites poden ser individuals o grupals. Depèn de cada pacient i de la seva evolució.
La durada mitjana del temps que suposen les dues fases del tractament per addició a l’alcohol ve a ser d’un any mig. “Això, però, no vol dir que el pacient estigui un any i mig de baixa, pot estar una setmana de baixa, o dos dies o cap, però el tractament sol durar això”, explica Santolària.
¿I sobre l’èxit del tractament? Santolària no parla en cap moment de curació. La coordinadora de l’UCA diu que un pacient que recorre a la unitat i accepta el tractament “s’estabilitza”. No parla de cura perquè, com diu, l’alcoholisme “és una malaltia crònica” i s’ha de parlar d’estabilització.
¿Quan es detecta?
No hi ha un patró de quantitat fixa o de tipus de beguda que determini quan una persona es pot considerar alcohòlica. Es pot tenir aquesta addició bevent vi o cervesa, o altres begudes amb més grau d’alcohol, com el whisky. “Una persona té problemes d’addició amb begudes alcohòliques quan la ingesta de l’alcohol li provoca problemes i dificultats en la seva vida i no aconsegueix deixar-ho, és a dir quan ha perdut la llibertat respecte al consum d’alcohol”, explica Santolària.
De fet, es pot dir que l’alcoholisme és un procés pel qual una persona va bevent en petites quantitats “i cada cop la ingesta és més important perquè el cos va tolerant l’alcohol i cada cop en necessita més”, va manifestar Santolària.
¿I quins són els motius? Les raons perquè una persona comenci a dependre de l’alcohol són diverses. “Hi ha gent que beu perquè té problemes familiars, per la parella o per alguna relació, i d’altres perquè tenen problemes judicials”, va explicar la coordinadora de l’UCA. No hi ha una raó principal, depèn de cada situació.
Quant als recursos per a l’atenció als pacients amb addició a l’alcohol, l’UCA disposa de serveis d’ambulatori, tractament en modalitat d’hospital de dia i llits de desintoxicació al mateix hospital. A més ofereix informació i assessorament, tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i de grup per a pacients i familiars i tractaments de substitució.
De fet, la Unitat de Conductes Addictives és un servei del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que va dirigit a persones que presenten dificultats relacionades amb el consum de substàncies com el tabac i l’alcohol, però també d’altres com psicofàrmacs, heroïna, cocaïna, drogues de disseny o cànnabis. L’UCA, a més, tracta altres addiccions que es diuen comportamentals, com les relacionades amb el joc i les noves tecnologies. Amb tretze anys de trajectòria, l’UCA és el centre de referència en el tractament d’addiccions del país.