El 63% dels andorrans majors d’edat estaria d’acord amb el fet que el transport públic disposés d’una calçada pròpia, és a dir, un carril bus a l’estil del que es troba a les ciutats dels països de l’entorn. Aquesta és només una de les xifres que ressurt de l’enquesta que la Subcomissió permanent de treball tècnic en el marc de la mobilitat (Spttmm) va acordar realitzar el mes de juny, amb l’objectiu d’identificar els principals reptes per assolir una mobilitat sostenible, així com les principals mesures que caldria prioritzar d’acord amb l’opinió expressada pels ciutadans. L’enquesta ha estat realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) amb una mostra de gairebé 400 persones, representativa del conjunt de la població major d’edat. 

Gairebé la meitat dels enquestats, en concret un 49%, vinculen la consecució d’una mobilitat sostenible a Andorra amb millores al servei de transport públic: millora dels horaris, les freqüències, les línies, el cost i l’accessibilitat. De manera més específica, i preguntats per les mesures que consideren que ajudarien a fomentar l’ús del transport públic, un 59% considera que hi hauria d’haver més freqüència, un 46% creu que caldria reduir el cost del trajecte (l’enquesta és anterior a la implementació de l’abonament mensual a 30 euros), un 30% pensa que s’haurien d’ampliar les línies existents i, finalment, un 24% opina que caldria assegurar-ne la fiabilitat i la seguretat.

Pel que fa als desplaçaments a peu, un 20% dels enquestats considera que per tal d’afavorir-los caldria primer garantir l’accessibilitat de les voreres, un aspecte en el qual els comuns van fent millores a mesura que fan obres als carrers, però que especialment des de les associacions de persones amb discapacitat encara presenta mancances a totes les parròquies. En un sentit similar s’expressen el 17% dels enquestats, que reclamen que s’ampliïn les voreres. Finalment, hi ha un 8% dels ciutadans que voldrien que s’implementessin més zones d’ús exclusiu per a vianants, similars a les que ja s’han habilitat en diferents indrets del país (si bé les que criden més l’atenció són l’eix Vivand a Escaldes-Engordany i ara a la zona de la Callaueta a Andorra la Vella).

Més teletreball
Tenint en compte que, entre els enquestats, un 46% s’havia desplaçat el dia anterior a la realització de l’enquesta per anar a la feina i que, entre aquests, el més comú va ser la utilització del vehicle particular (61%) molt per sobre dels desplaçaments a peu (28%), sembla lògic que hi hagi persones que apuntin cap al teletreball o la compactació de la jornada laboral com a mesures per reduir la utilització del cotxe. En concret, un 7% dels enquestats es van expressar en aquest sentit. Així mateix, un 4% demanaven la flexibilització del sistema de transport escolar, amb la mateixa finalitat de no utilitzar tant el cotxe particular.

Compartir cotxe
Una altra de les dades de l’enquesta que criden l’atenció són el 74% de persones que asseguren que estarien disposades a compartir cotxe de manera habitual amb els companys de la feina, un 79% ho faria amb amics i un 60,5% compartiria el cotxe amb qualsevol persona que fes trajectes similars. L’altra cara de la moneda és el 16% que afirmen que no compartirien el cotxe amb ningú.

Els plans directors, eines clau per a la implementació de l’Estratègia

La implementació de l’Estratègia nacional de mobilitat s’ha de fer a través de diferents eines, tal com recull el document, la majoria de les quals depenen de les administracions. Pel que fa al Govern, l’instrument clau és el Pla director de la mobilitat d’Andorra 2030, la redacció del qual va ser adjudicada el desembre de l’any passat i que, per tant, i tenint en compte que el termini d’execució era de dotze mesos, està a punt de veure la llum. En aquest pla, així com al Pla director de la mobilitat de la vall central, hi conflueixen altres plans: el Pla director de la mobilitat a peu a la vall central, el Pla director ciclable de la vall central, el Pla director d’aparcaments, el Pla director del transport públic i el Pla del foment del vehicle elèctric. 

El Govern també és el responsable d’elaborar un Pla de connexions internacionals per tal d’explorar totes les possibilitats que permetin unes connexions eficients i, al mateix temps, que siguin sostenibles. En aquest cas, hi ha diferents propostes que estan en fase d’estudi, com ara la que planteja el col·lectiu Andrail per a una connexió ferroviària d’Andorra.

D’altra banda, els comuns són els responsables de disposar d’uns plans de mobilitat parroquial que s’ajustin als paràmetres fixats per l’Estratègia nacional de mobilitat, així com de tirar endavant les modificacions que calguin als respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUPs). Finalment, les empreses contribueixen a una mobilitat més sostenible mitjançant els plans de mobilitat sostenible per al personal. Fins a la data, hi ha un total de 55 empreses que disposen del seu propi pla.

El secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, recorda que avançar cap a una mobilitat més sostenible “no és només una qüestió d’emissions, és una qüestió de qualitat de l’aire i de qualitat de vida”.