Els aspectes econòmics i la crisi són les principals preocupacions de la població andorrana, segons es desprèn de l’enquesta del segon semestre de l’any que va presentar  el Centre de Recerca Sociològica (CRES). Les enquestes es van fer telefònicament del 30 de setembre al 14 d’octubre entre 754 persones majors de 18 anys.

L’estudi destaca que un 71% de la població pensa que la crisi a Andorra encara no ha tocat fons, xifra que suposa gairebé el doble respecte a la mateixa enquesta que es va fer el 2009 (39%). Fa dos anys la majoria dels enquestats valoraven en un 37% que ja s’estava tocant fons i un 17% pensava que el pitjor de la crisi ja havia passat, però els últims resultats capgiren aquesta tendència i els andorrans es mostren més pessimistes en aquest sentit, perquè ara un 15,5% valora que ja s’està tocant fons i només el 5,9% creu que el pitjor  ja ha passat. D’aquestes xifres, el 84% dels que van respondre que la crisi encara no havia arribat al nivell màxim treballen en la construcció i la indústria i el 70% dels directius són de la mateixa opinió.
L’observatori posa de manifest que un 66,2% afirma que la crisi ha afectat la seva economia personal, xifra que suposa un augment de tres punts respecte a l’estudi del 2009. En aquest sentit, el director del CRES, Joan Micó, pensa que la xifra encara hauria de ser superior perquè “s’han perdut més de 3.000 assalariats en aquests dos anys segons la Seguretat Social, i per tant, ha afectat més gent, però el que passa és que molts d’ells han marxat del país”. Els treballadors de la construcció i els no qualificats són els que s’han vist més afectats, amb un 70%.
Aquest estudi també mostra que és en els ingressos i la feina, en un 60%, on més ha afectat la crisi, seguits de la pèrdua de poder adquisitiu amb un 58,5%. L’enquesta també mostra que han augmentat un 2,2% (del 7,6% del 2009 al 9,8%) les persones que s’han vist afectades per la crisi quedant-se a l’atur.
Amb tot, un 45,4% dels enquestats pensen que la crisi econòmica no els afectarà en els pròxims sis mesos i dins el mateix període de temps un 76,1% consideren que hi ha poques possibilitats o cap de perdre la feina. Tot i això, en aquest sentit s’ha evidenciat un augment de les persones que pensen que tenen entre moltes i bastantes possibilitats de perdre la feina, amb un 19,7%, mentre que el 2009 era el 14%. Els treballadors de la indústria i la construcció, en un 43%, i els del comerç i l’hostaleria, en un 19%, són els dos col·lectius que més preocupació mostren per la pèrdua de les seus llocs de treball.
L’observatori també va qüestionar els enquestats sobre si havien pres alguna mesura per reduir despeses, i un 73,9% va dir que sí, cosa que suposa un augment de gairebé el 7% (67%) respecte a l’enquesta del 2009. Els estudiants i els jubilats són els que han pres menys mesures per reduir despeses.
L’enquesta profunditza encara més en quins aspectes s’han reduït despeses, i l’oci ocupa la primera posició amb un 60% de les respostes, igual que el 2009, però augmenta l’eliminació de capricis o coses no necessàries amb un 46% (37% l’any 2009), gastar menys en roba, amb un 44% (25% el 2009), i gastar menys en alimentació, amb un 31% (25% el 2009).

PRINCIPALS PROBLEMES
El CRES en el seu observatori també va destacar que el 36,2% de la població veu com a principal problema trobar feina. És la mateixa xifra que en el primer semestre d’aquest any. Quant a nacionalitats, els portuguesos, amb un 52,5%, són els que el veuen com el problema principal, mentre que sols el 28% dels andorrans van triar aquesta opció en primer lloc. En aquest sentit, els empleats de la construcció i l’agricultura són els que consideren que és el principal problema, en un 55%, seguits dels treballadors no qualificats en un 47%.
El segon aspecte que més preocupa la població són les polítiques socials, les prestacions i pensions, en un 20,3%, que baixa respecte al 2009 (21,5%), seguit de l’economia, en un 19%, i el que ha crescut és la preocupació sobre el turisme, que puja gairebé un 5% respecte al 2009 amb un 14,7%. Els principals interessats en aquest àmbit són els propietaris, directius i empresaris, a més dels treballadors del comerç i l’hostaleria.
Els problemes sobre les condicions laborals també han anat creixent des del 2010 i ocupen la cinquena posició entre el que més preocupa, amb un 11,5%, sobretot després de publicar-se els nous horaris laborals. Un dels problemes que anys enrere ocupaven la primera posició d’aquest observatori, el trànsit, al darrer estudi és desè amb un 7,7%, però va arribar al 53% el segon semestre del 2006.
D'altra banda, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) va demanar al CRES fer un estudi sobre el coneixement que té la població de l’entitat i la seva tasca. Els resultats mostren que els andorrans  tenen una gran confiança en la protecció de les seves dades i un 46,7% afirma estar gens preocupat per aquesta qüestió. La mitjana europea mostra una tendència molt contrària, ja que el 34% dels europeus estan molt preocupats sobre la protecció de les seves dades i a Andorra aquesta incertesa és només del 3,9%.
El col·lectiu que la població més confia que faci un bon ús de les seves dades és el de metges i serveis de salut, amb un 93,8% (82% a Europa), seguit de la policia amb un 89,2% (80% a Europa) i del Govern amb un 83,5%. En canvi, són les empreses de compra per correu les que menys confiança donen, amb un 17,3%.
Els andorrans afirmen tenir un grau elevat de confiança en pagar en un establiment amb targeta de crèdit (78,5%), mentre que a Espanya el percentatge és del 59%. El que menys confiança els dóna és el fet de donar el número de la targeta de crèdit per telèfon, amb un 6,7%.
Sobre la mateixa existència de l’APDA, un 55,6% afirma no conèixer-la, mentre que un 46,4% dels enquestats asseguren no saber si existeix al Principat una llei que protegeixi la utilització de dades personals contra possibles abusos.