El 75% de l’electricitat subministrada a Andorra el 2025 va ser d’origen renovable; és a dir, que tres de cada quatre quilovats que van arribar a les llars van ser provinents d’energies netes i no contaminants. Així ho reflecteix el mix energètic de FEDA de la passada anualitat, que incorpora tant la producció nacional com l’electricitat que s’importa de França i d’Espanya, tal com exposa la companyia en un comunicat.

Aquestes dades són molt similars a les que es van registrar el 2024 (77,8%) i consoliden el camí iniciat el 2020 prioritzant la importació d’electricitat renovable i passant el llindar del 50% de consum de renovables. Aquestes dades permeten continuar avançant en el full de ruta de FEDA, fixat en el Pla de sostenibilitat, que estableix que el 2030 tota l’electricitat que s’importi provingui de fonts d’origen renovable.

Entrant al detall segons l’origen de la font de producció, l’electricitat produïda amb mitjans eòlics és la que lidera el mix energètic representant el 47,6%; això vol dir que, pràcticament, un de cada dos quilovats subministrats és d’origen eòlic. La segona font és la hidràulica, que representa el 22,6% gràcies, en part, a la producció de la central hidroelèctrica de FEDA; finalment, i en clau renovable, la fotovoltaica és el 4,4%.Pel que fa a la resta l’electricitat: la nuclear i el gas natural representen el 8,9% i el 8,4% respectivament. El mix es completa amb un 1,1% produïda amb carbó, un 0,5% amb fuel, i un 6,5% amb altres fonts no renovables. El lleuger increment en aquestes fonts es deriva de canvis en els cicles de producció i l’activació de cicles combinats, especialment a Espanya, que empren combustibles fòssils en la generació d’electricitat.

Al llarg del 2025, s’ha consolidat la compra de certificats amb electricitat d’origen renovable, així com la renovació del contracte de compra d’electricitat amb origen renovable a llarg termini amb Endesa, que ha permès mantenir els objectius fixats d’assolir el 2030 que tota l’electricitat importada sigui d’origen renovable. L’estratègia de FEDA per assolir aquest objectiu es va iniciar el 2020, amb els primers contractes de compra d’electricitat a llarg termini; una eina que s’ha reblat com a clau tant per a poder incrementar la importació d’energies renovables i rebaixar el factor d’emissió, així com per contenir la volatilitat de preu del mercat energètic.

La producció nacional cobreix el 23% de la demanda

Quant a la producció nacional, aquesta ha cobert el 23% de la demanda elèctrica. Gran part d’aquesta producció és la que genera FEDA, que al 2025 va ser de 115,2 GWh. La principal font de producció ha estat, novament, la central hidroelèctrica de FEDA, que ha aportat 84,9 GWh. La resta s’ha completat amb els 1,4 GWh del parc fotovoltaic de Grau Roig, els 6,8 GWh d’altres instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de FEDA, els 5,3 GWh de la cogeneració de la central de Soldeu, i els 16,7 GWh generats al centre de tractament de residus.

La petjada de carboni del grup se situa en 90.040,37 tones de CO2

La petjada de carboni de FEDA, FEDA Ecoterm i FEDA Solucions se situa en 56.852,42 tCO2e, un 90% per sobre de la del 2024 que va ser de 29.955,56 tones. Aquesta xifra es deu a l’increment del factor d’emissió de l’electricitat consumida a Andorra, que ha passat de 32 gCO2e a 69 gCO2e. Així doncs, i malgrat que en el mix energètic el 75% correspon a fonts d’energia renovable, és en aquest 25% restant on s’ha generat l’increment de la petjada. Enguany, la compra de certificats d’origen renovable de l’energia ha basculat cap al costat francès; per contra, s’ha comprat més electricitat al mercat residual provinent d’Espanya, i aquesta té un factor d’emissió molt superior al francès, situant-se en 255 gCO2e.

Per explicar l’increment del factor d’emissió cal anar a l’origen de l’electricitat que s’importa en el mercat residual. En aquest cas, cal tenir en compte que la compra de certificats d’origen renovable del 2026 s’ha produït, en la seva gran majoria, al costat francès, que té un factor d’emissió baix gràcies al pes de l’energia nuclear. Aquest fet ha provocat que el factor d’emissió de l’electricitat importada s’hagi més que duplicat pel pes que tenen els combustibles fòssils en el mix espanyol. La mesura contínua de la petjada de carboni de FEDA ha evidenciat aquest impacte negatiu i per això l’entitat ja ha revisat el seu pla d’acció de compra d’energia renovable certificada per als pròxims anys, per garantir que el 2026 i els anys següents la petjada de carboni recuperi nivells com els de 2024 i inferiors.
De fet, durant el 2026 FEDA està treballant en el seu pla de descarbonització, analitzant en detall les principals fonts d’emissions de l’entitat i identificant i definint accions adreçades a eliminar aquestes emissions, calculant el seu impacte en estalvi d’emissions i també els recursos financers necessaris per a poder-lo assolir amb totes les garanties.

A banda del factor d’emissió de l’electricitat comprada a Espanya, cal destacar que l’increment de la petjada es produeix en un context de creixement. D’una banda, la demanda elèctrica ha augmentat al llarg dels darrers anys; a més a més, en el 2025 s’han consolidat les xarxes de calor, especialment la de la vall central, amb un creixement de demanda que també impacta directament, per l’augment d’ús del gas natural, en la petjada de carboni del grup.

Pel que fa a la petjada de Ctrasa, fruit de l’increment del procés de la valorització de residus, aquesta també ha augmentat al tomb d’un 7%, situant-se en 39.187,95 tCO2e el 2025; l’increment poblacional del país ha implicat un volum més gran de residus que es valoritzen al Centre de tractament de residus, fet que també incideix en el càlcul final de la petjada del grup.

Cal tenir en compte que cada any FEDA recalcula la petjada de l’any anterior per tal d’ajustar al màxim el seu valor final. Enguany s’ha ampliat el detall del càlcul incorporant totes les despeses monetàries i s’ha recalculat la petjada del 2024 perquè siguin comparables.