Heu interpretat la dada de forma exagerada, ens advertirà Fàtima Bentoldrà, autora d’un estudi recent sobre el benestar dels treballadors a l’entorn laboral que recull dades de tot Catalunya, incloent-hi la Seu i comarca (amb respostes des de serveis vitals, com els de salut), però també des d’empreses andorranes es van respondre els qüestionaris. Ella mateixa admet que, si bé en un principi les respostes indiquen inicialment que un 63,4% se sent “suficientment a gust, hi ha dies de tot”, un cop es comença a gratar la superfície i es demanen aspectes més específics, resulta que el 65,9% admet que “es podrien incorporar millores” a l’entorn laboral que els farien sentir més satisfets –sous a banda– i un altre 23,6%  respon sense embuts que “sens dubte, caldria una millora important”. Així que probablement el gruix no plegaria, però a gust tampoc no s’hi acaba de trobar. Com posar-hi fil a l’agulla? Començant per millorar la gestió emocional, i per això organitza unes sessions, demà, al centre cultural Les Monges (a partir de les 9.30), adreçat en particular als equips de recursos humans i a tothom en general. 

Què va impulsar la investigació? Bentoldrà explica que a la seva consulta, a la Seu, centrada principalment en les relacions familiars i els adolescents, acaben expressant-se neguits relacionats amb la feina. “No hi ha ningú que no en tingui, de problemes a la feina. Tela, tela. Sempre hi ha un tòxic que et fa la guitza”, admet. Així que es va decidir a explorar.  “El noranta per cent, això sí, m’ha reconegut que cal una formació per millorar el seu entorn laboral, el noranta, eh!” De les 1.125 entrevistes (anònimes) realitzades. És interessant, indica, com “a mesura que va avançant el qüestionari, va sent més sincera, s’hi resolen contradiccions: al principi hi ha gent que està molt bé... per acabar reconeixent que sí, que cal una millora; d’inici sembla que es vulgui com amagar, som una societat amb molta por”. Sobretot a allò tan recurrent de si no estàs a gust, ja saps on és la porta. Abans d’arribar a aquests extrems, proposa Bentoldrà, cal examinar vies de millora en les interrelacions, millorar la formació: “i només el 33% dels treballadors diuen que n’han rebut des de l’empresa mateixa, i d’altres se l’han buscat ells pel seu compte”. 

I de què es planyen els empleats de l’entorn de feina? “Hi ha frases esfereïdores, com la de qui diu, literalment, que al seu treball els punyals és tot per l’esquena”. Tot i que el més habitual és parlar de relacions “correctes i d’altres amb poc valor humà, o desil·lusionants, de manca de comunicació, de compartició i d’algunes enveges”. El típic desenfeinat, més pendent de si el company compleix rigorosament l’horari (encara que no l’afecta) que dels seus afers. “Això és un bon exemple, que de pas el que posa de manifest és que quan ens sentim insegurs necessitem ser controladors”. Com crear un ambient més afable, doncs? Amb aquest punt de formació emocional que falta.