Andorra rebrà durant la primera quinzena d’agost entre 600 i 900 joves que fan una parada en el camí abans de participar en la Jornada mundial de joventut (JMJ), que aquest any tindrà lloc a Madrid. La JMJ és una trobada de joves cristians encaminada a compartir cinc dies al voltant de la fe.

Són, com explica el delegat de Joventut de la diòcesi d’Urgell, Lluís Plana, uns dies per participar en “altres mogudes, com exposicions i concerts”, a més dels actes religiosos. Tot això facilitant el contacte amb joves de països de tot el món, fins i tot de zones en conflicte com l’Iraq, un fet que converteix l’experiència en un enriquiment vital per als participants, explica Plana.
Aquest contacte amb gent diversa també serà possible en la trobada prèvia a la cita madrilenya que tindrà lloc de l’11 al 15 d’agost a Andorra i altres zones del bisbat. El Principat acollirà els grups procedents de les poblacions franceses d’Évry, Tula i Pàmies i l’holandesa Haarlem. S’allotjaran a Sant Julià, Escaldes i Andorra la Vella i la intenció és implicar-hi els joves del país. “Pretenem fer descobrir la cultura de l’acollida, que avui no es porta gaire”, diu el delegat de Joventut. Per aquest motiu s’ha fet una crida als joves a participar-hi com a voluntaris.
Plana va indicar que es tracta d’una “moguda cristiana però oberta als joves amb inquietuds”. Aquests es convertiran en la “cara visible d’Andorra” i les seves tasques aniran des de la traducció fins a acompanyar els visitants en les excursions, organitzar o repartir el càtering. Els interessats poden posar-se en contacte amb l’organització a través del Facebook (JMJ 2011 Andorra) o a la reunió del 16 de juny a les nou del vespre a l’església del Fener. Plana espera que s’animin a fer el paquet complet i viatgin fins a Madrid del 17 al 21 d’agost, quan uns dos milions de joves es reuniran a Cuatro Vientos per assistir a l’eucaristia oferta pel Papa.
La voluntat és que els joves s’impliquin amb l’Església a més llarg termini. Plana es mostra convençut que els joves tenen una riquesa en l’ànima superior a la d’altres generacions. Tot i així, el context no ho facilita, i per aquest motiu creu que cal buscar espais on es pugui des­envolupar les inquietuds més enllà de si tenen “carnet de catòlic”. Gent que busca llibertat, espais de trobada, lluny d’un món marcat per la crítica, la pressió i la competitivitat. I en aquest context, l’Església es presenta com una “alternativa innovadora” que predica rebel·lar-se contra les injustícies per un món millor.
La cúpula eclesiàstica no sembla gaire innovadora, pot preguntar-se un. Plana accepta que podem no estar-hi d’acord, però això és una mostra de la seva diversitat. Per això, davant l’aparició d’altres opcions religioses com el budisme, creu que cal arribar d’una manera diferent i actualitzar l’evangeli.