Un de cada quatre joves catalans admet haver practicat el binge drinking, és a dir, haver consumit entre quatre i cinc begudes alcohòliques en dues hores. El 44% van participar en un botelló al llarg del 2021. Els menors reconeixen que poden comprar alcohol als supermercats i botigues sense cap mena de restricció. Tasten per primer cop substàncies com l’alcohol o el cànnabis als 14 anys, la mateixa edat en què es confessen les primeres borratxeres, i als 15, la cocaïna. Aquestes són algunes de les dades que s'han posat de manifest a la jornada que, sobre el botelló, s'ha celebrat aquest matí a Sant Domènec, amb participació d’alcaldes i regidors pirinencs, així com de tècnics d’organismes i entitats relacionats amb el jovent, organitzada per la Delegació Territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran.  

Les dades anteriors les posava damunt la taula Ana Isabel Ibar Fañanás, de l’àrea de Projectes i Recursos en Prevenció i Reducció de Danys, de la Secretaria de Salut Pública, per a qui els mitjans de comunicació estan “sobredimensionant el fenomen”. Segons la ponent, ens hem de felicitar perquè en realitat les xifres i percentatges van a la baixa, mentre que la premsa “genera la percepció que s’ha disparat” el consum d’alcohol entre els joves. 

Una altra dada, aportada en aquest cas per Daniel Pérez Muñoz, cap de la Regió Policial del Pirineu Occidental: a les comarques pirinenques els mossos d’esquadra van rebre 63 requeriments per botellons al llarg del 2020, la xifra es va doblar el 2021. Per fortuna, argumentava, a la regió els botellons, tot i ser una pràctica que altera la convivència ciutadana, no sol derivar en danys, baralles, agressions sexuals i tràfic d’estupefaents, delictes que sovint hi van de la mà. 

Una altra preocupació expressada pel cap dels mossos són les rave: “Aquí de moment no hem tingut més que algun conat, que va quedar en no res”. El problema d’aquestes festes multitudinàries és que “poden arribar a enquistar-se”. 

Ser “poc coercitius”
I quines són les eines per actuar? Els mossos “intentem ser el menys coercitius possible”. Entre altres coses perquè l’arribada dels agents pot fer bascular un diguem-ne tranquil botelló en “festa grossa”, amb llançament d’ampolles, mobiliari i altres desordres. Com els que es van produir durant la passada festa major a la Seu (per cert, l’alcalde no hi era, l’Ajuntament estava representat per la tinent d’alcalde Marian Lamolla). La intervenció es procura mantenir en el marc del “diàleg” i la “dissuasió”, ara bé, ha puntualitzat, “quan hem d’actuar, actuem”. 

El cap policial ha conclòs la intervenció amb una reflexió personal: “Jo també tinc dos fills, de 17 i 19 anys, i quan els miro penso que no puc privar-los de la seva realitat per imposar-los la meva”. Formes de socialització juvenil com el botelló han vingut per quedar-se, assumeixen els tres ponents. Ell proposa l’educació en la convivència ciutadana. 

Aquesta assumpció que el botelló, que no és un fenomen nou, han insistit, no es pot erradicar, fa buscar vies per enfrontar-se amb el consum d’alcohol i altres substàncies entre els joves. És un model cultural, ha recordat Ibar: l’alcohol va lligat al concepte de festa fins i tot en el si de les famílies. Així, l’objectiu de les polítiques que s’apliquin “no pot tenir com a objectiu no consumir perquè no seria realista”, sinó reduir la prevalença, retardar l’edat d’inici, evitar la progressió a un consum regular i detectar precoçment problemes associats. 

Segell ‘Q de festa’
Entre les mesures, una aposta per l’educació, coincideix amb Pérez Muñoz, i iniciatives concretes, com el segell Q de Festa (per a locals privats i esdeveniments públics), que garanteix que darrere la barra hi ha personal format que no subministrarà alcohol als menors i, més encara, que practiqui una “dispensació responsable”, és a dir, que no serveixi més copes a aquell que ja presenta símptomes d’haver passat el límit. A banda, el segell ofereix una seguretat sobre la presència de personal format en gestió de conflictes i, en especial, si es presenten violències sexuals. 

Segell a banda (a la Seu només un local el tenia, però ha tancat), Ibar s'ha referit al programa pilot en què participaran els CAP de l’Alt Pirineu i Aran a partir de l’estiu per prevenir el consum d’alcohol entre menors.

És un problema “polièdric”, reconeix Àlex Sastre i Prieto, director general de Joventut, amb “un boom” de botellons que ell explica en la privació d’espais de socialització: “A mi, amb 38 anys, el toc de queda em va afectar poc o res, però als joves...”