El període de prova de la línia de transport públic entre la Massana i Encamp pel túnel de les Dos Valires va finalitzar a finals del mes passat amb una afluència baixa i molt lluny de les xifres que en permetrien l’autofinançament, segons va explicar el president de la Cooperativa Interurbana, Gabriel Dallerès. En total, de l’1 de gener al 31 de març es van registrar 2.700 usuaris. Tot i que el servei es va posar en marxa el 20 de desembre, els primers dies d’aquest mes no es poden tenir en compte ja que “és el temps d’arrencada” i en què es va publicitar, va exposar Dallerès. Així, el nombre de persones que l’utilitzaven va anar creixent amb el temps passant de 130 passatgers a la setmana, es va tenir una punta de 300 i es va tancar amb 280 usuaris setmanals.
Es van registrar dos tipus d’usuaris. D’una banda l’esporàdic, que viatja d’una vall a l’altra per anar a esquiar. D’altra banda es va detectar un volum important de persones que fan aquest viatge sovint. En concret, un 33,8% dels passatgers disposaven del títol de multiviatge i per tant es pot concloure que un terç dels viatgers que van utilitzar aquesta línia treballa a una banda i viu a l’altra, amb l’estalvi de temps que això els suposa.
Dallerès va remarcar que aquesta iniciativa ha donat un resultat que ja esperaven. En aquest sentit va explicar que totes les línies experimenten un procés similar des que neixen. De fet, ja només en el període de prova, els usuaris van anar creixent progressivament. També destaca el percentatge important de passatgers que l’utilitzen regularment, tot i que es tracta d’un volum reduït. Per això creu que per permetre’n el funcionament caldria donar-hi algun atractiu extra, com pot ser regalar trajectes amb el forfet de les pistes. També indica que potser seria necessari fer més promoció de la nova línia, ja que no es va fer una inversió important en publicitat.
Ara la Cooperativa Interurbana (que va demanar un permís a precari al Govern per veure si hi havia demanda per posar en marxa la línia pel túnel de les Dos Valires) farà arribar les estadístiques al ministeri d’Economia perquè tingui coneixement del volum d’usuaris (tot i que potser les necessitats poden ser diferents).
De cara a l’any que ve, Dallerès va exposar que s’haurà de fer una reflexió sobre si cal tornar a posar en marxa la línia en el mateix període (en altres èpoques de l’any es calcula que els usuaris encara serien menys i que potser no justificarien la implantació d’un servei d’aquestes característiques). Tot i que l’empresa de transports no ha cobert els costos, el president de la Cooperativa Interurbana creu que “seria bo mantenir-la” i es va mostrar convençut que l’afluència creixeria si es potenciés més, sobretot a través de publicitat als hotels i als dos dominis esquiables.
Preguntat sobre si aquesta línia també podria cobrir el servei del transport parroquial, Dallerès va declarar que tot el que sigui aprofitar recursos és positiu. En aquest sentit va dir que tots els busos comunals excepte el d’Andorra la Vella tenen una freqüentació que està al límit entre el transport a la demanda i el transport regular. Per això es va decantar per la instauració d’una barreja d’aquests dos models.

El sector del transport tornarà a demanar l’IGI reduït després de l’última modificació en la llei

Les empreses de transport de passatgers continuaran reivindicant que s’apliqui un IGI reduït de l’1% a aquest sector. La darrera modificació d’aquest impost realitzada per l’executiu preveu la rebaixa de la taxa per al transport per cable. Des de les companyies d’autobusos es destaca que se senten oblidats i es recorda que l’IGI representa uns costos fiscals significatius, molt superiors al que suportaven amb l’ISI (indiquen que la pressió fiscal ha augmentat una mica més del doble). La demanda es tornarà a posar a sobre de la taula en les trobades amb el Govern. Dallerès també va remarcar que cal buscar altres arguments per beneficiar-se de l’IGI reduït que no siguin el fet de ser un sector motor de l’economia, ja que en això tothom qui participa en el PIB es pot sentir legitimat a demanar-ho.