Tal com va avançar el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, al Consell General, el primer butlletí de seguiment del recurs hídric ja està publicat. Entre les dades que s’hi inclouen, destaca que el mes de febrer l’anomalia negativa del cabal dels rius al país era de prop del 50%. En concret, l’estació de la borda Sabater marcava una situació una mica millor que l’any passat i bastant pitjor que el període històric de referència (2013-2022). Pel que fa a pluviometria, l’indicador és més esperançador, ja que l’estació central de FEDA ha marcat el mes passat una lleugera anomalia positiva propera a zero, amb un total de 28 litres per metre quadrat, mentre que al gener va ser més negativa.

“En precipitació, estem dins de la normalitat, però en cabal del riu, que li costa més recuperar-se perquè no depèn de la precipitació del mes, continuem amb anomalies negatives molt rellevants”, va afirmar el cap de Sostenibilitat d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Oriol Travesset. Ara bé, va precisar, “si ens comparem amb l’any passat, que va ser anòmal, estem una mica millor, però va ser el pitjor des que tenim dades”.

Tot i això, l’última gran nevada ha provocat que hagi canviat molt la situació. “A principi de març les perspectives eren negres, però ara ens dona cert respir en recurs acumulat i aquests dies ja s’està començant a veure com augmenta el cabal perquè la fosa [desgel] ja ha començat”. Precisament, el fenomen de la fosa sol ser habitual, des de la perspectiva històrica, el mes de maig, però des de l’any passat que s’avança al març, i tot fa pensar que enguany tornarà a passar el mateix. En el butlletí del març es podrà començar a precisar si es confirma la tendència.

Però, quina conseqüència pot tenir aquesta anomalia negativa en el cabal dels rius? Per una banda, en ser capçalera del riu, no hi ha la dependència d’haver d’emmagatzemar aigua com a Catalunya, però sí que hi pot haver un “impacte” en l’ecosistema en l’àmbit de la fauna i la flora, que “estan acostumades a cert perfil i si canvia els pot afectar”, va valorar Travesset. 

Malgrat això, “els pròxims mesos són d’abundància de recurs, així que difícilment hauríem de tenir problemes en l’abastiment d’aigua”, va assegurar el cap de Sostenibilitat de l’AR+I. Cal tenir en compte que els mesos vinents són els de primavera, mentre que els períodes més crítics es donen a l’hivern i finals d’estiu o principi de la tardor, l’època en la qual precisament l’any passat hi va haver restriccions a la parròquia de la Massana.