Aquest divendres i dissabte se celebra al Centre de Congressos d’Andorra la Vella la reunió de la Conférence Régionale des Bâtonnieres du Grand Sud Ouest, una trobada d’una cinquantena de degans i exdegans de 40 col·legis d’advocats del sud-oest francès, des de Llemotges a Montpeller. El programa inclou una conferència sobre la justícia andorrana –per la qual els assistents s’han mostrat molt interessants–, votacions per triar als representants al consell nacional d’advocats de França i altres temes interns. El Col·legi d’Advocats d’Andorra hi ha actuat d’amfitrió i, a més, intentarà aconseguir, entre altres, tenir un conveni amb l’escola d’advocats de Montpeller. El degà del CADA, Francesc Badia, ha aprofitat, a més, per referir-se a la polèmica sobre la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i la seva possible inconstitucionalitat. Badia ha afirmat que ‘seria desitjable que entressin les tres lleis en vigor simultàniament però poden funcionar tranquil·lament les altres sense aquesta’, ‘el nostre TC resol molt ràpidament i, per tant, no crec que suposi un problema’.

Els bâtonniers són els degans dels col·legis d’advocats de França, que s’estructuren en conferències per zones, tot i que tots els advocats pertanyen al Consell Nacional dels Advocats. Des d’aquest matí se celebrà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella la reunió de la Conférence Régionale des Bâtonnieres du Grand Sud Ouest, una de les conferències més grans de tota França, que aplega uns 40 col·legis d’advocats.

Una cinquantena de degans i exdegans d’aquesta conferència, convidats pel Col·legi d’Advocats d’Andorra, que, a més, viu l’acte com una oportunitat per establir acords amb els advocats francesos –per exemple, tractaran d'aconseguir signar un conveni amb l’escola d’advocats de Montpeller per fer formació–, treballaran durant aquest divendres i dissabte temes interns, a més de fer una votació per triar als seus representants dins el consell nacional.

A més, el col·legi andorrà ha ofert aquest divendres al matí una conferència sobre justícia andorrana. En referència a la sessió Badia ha assegurat que s’han tractat ‘temes d’interès per a ells, com funcionava el nostre sistema judicial, l’ordenament, l’aprovació de les lleis’ i, a més, ’s’ha parlat també de l’actualitat del país, però no especialment’.

Polèmica amb la llei de la Justícia
Respecte a la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, la seva possible inconstitucionalitat i l’actuació de la sindicatura Badia ha afirmat que ‘aquí hi pot haver diferents opinions i algú ha cregut que hi havia una part d’aquesta llei que és inconstitucional i ha fet ús de les facultats que la legislació actual li dóna, no tinc res a dir, el Tribunal Constitucional dirà el que li sembli que hagi de dir’.

A més, Badia ha fet referència a l’actuació del síndic: ‘no es pot jutjar això d’aquesta manera’, ‘dintre de les prerrogatives de la sindicatura hi ha el que van fer i per tant no tenim res a dir’. Però sí que ha reconegut que ‘seria desitjable que entressin les tres lleis en vigor simultàniament’, tot i que ha assegurat que ‘poden funcionar tranquil·lament les altres sense aquesta, és desitjable que entrin en vigor’ i ha donat un vot de confiança al TC, que, ha insistit, ‘resol molt ràpidament si ho compara amb tribunals de països veïns i per tant no crec que suposi un problema (si hi ha un petit decalatge)’.

Reciprocitat amb Espanya
Badia també ha explicat que el col·legi continua treballant per assolir la plena reciprocitat amb Espanya pel que fa a l’exercici de la professió al país veí. ‘El problema no és que no n’hi hagi’, ha insistit, sinó que ‘els andorrans tenim unes dificultats per exercir a Espanya, que no són les que tenen els espanyols quan venen a Andorra, tenim moltes més facilitats a França’. ‘Un andorrà pot arribar a exercir a Espanya? Sí, però és molt més fàcil per a un espanyol exercir a Andorra, volem que la reciprocitat sigui real’, ha afegit. Per a assolir aquesta reciprocitat plena el col·legi treballa en diferents àmbits, per exemple ‘que no sigui necessari que segueixin expedients de dispensa de nacionalitat i coses així’, ha detallat Badia.