El calendari de la verema també explica com ha estat l'estiu. A Andorra, la seqüència d'aquest 2026 ha deixat tres dates que resumeixen el comportament de les vinyes: Casa Auvinyà a Sant Julià de Lòria va collir tot el seu raïm el 19 i 20 de setembre; Borda Sabaté també a Sant Julià de Lòria va tancar la campanya cinc dies després, el 25; i Casus Belli va començar el 28 en la seva finca de l’Any de la Part, a Ordino. Tres moments diferents per a una mateixa campanya, marcada per la calor, la sequera i un avançament de la maduració que els cellers perceben cada vegada amb més claredat.

La primera a completar la verema va ser Casa Auvinyà. Durant el cap de setmana del 19 i 20 de setembre, el celler va recollir tant les varietats blanques com les negres i va donar pas immediatament al procés de vinificació. El responsable del celler de Casa Auvinyà, Esteve Tor, explica que enguany la maduració s'ha avançat al voltant de tres setmanes i que aquest avanç ha permès aconseguir el punt buscat en les diferents varietats.

El celler treballa habitualment amb entre 2.500 i 3.000 quilos de raïm i calcula per a aquesta campanya uns 2.600 quilos, encara que apunta a una reducció d'entre un 10% i un 20% respecte al qual podria haver produït en altres condicions. La menor quantitat no eclipsa, no obstant això, la valoració positiva de la collita. L'avançament del cicle ha permès, segons explica, aconseguir una maduració "més completa, més complexa" del conjunt del raïm, amb l'expectativa que això es tradueixi en una millor textura final dels vins.

El comportament de les varietats també ha permès concentrar la recollida. El pinot noir i el pinot gris, de cicle curt, maduren abans que altres varietats de cicle mitjà. Enguany, no obstant això, Casa Auvinyà considera que ha aconseguit aconseguir la maduració completa que buscava també en aquestes últimes, la qual cosa va permetre recollir blancs i negres en les mateixes dues jornades.

Cinc dies després, el 25 de setembre, Borda Sabaté posava punt final a una campanya que també s'ha avançat de manera notable. El celler, amb divuit anys d'històric de veremes, calcula que enguany ha collit el raïm pràcticament un mes abans del que marcaven les seves referències habituals.

L'avançament ja s'havia començat a notar l'any passat, quan la verema es va avançar entre deu i quinze dies, però el setembre de 2026 ha accentuat la tendència. Les temperatures elevades i l'absència de pluges han generat unes condicions que han accelerat la maduració i han permès tancar la campanya el 25 de setembre.

"La vinya ha patit", reconeix Joan Farré, responsable de Borda Sabaté, en referir-se a la sequera, que ha provocat una deshidratació més elevada de les vinyes i una quantitat de raïm inferior a la que podria haver-se obtingut en un any més humit. Però l'estrès hídric també ha anat acompanyat d'una maduració que el celler considera molt favorable. La valoració definitiva de la qualitat, puntualitza, arribarà quan els vins hagin acabat de fermentar, encara que les primeres sensacions apunten a una anyada excepcional.

El concepte de qualitat apareix també vinculat a la possibilitat de triar el moment exacte de la collita. A Casa Auvinyà parlen d'aconseguir una maduració fenòlica completa, amb un equilibri entre la maduració de la polpa, el grau alcohòlic i l'acidesa, a més d'una correcta evolució del gra. En aquest sentit, destaquen que enguany han pogut decidir amb més marge quan collir el raïm en funció dels seus objectius.

I quan la verema ja havia acabat en aquestes dues explotacions, el calendari encara no s'havia tancat en les vinyes de més altitud. El 28 de setembre, Casus Belli iniciava la campanya en la finca de l’Any de la Part, a Ordino, situada entre els 1.240 i els 1.322 metres d'altitud.

En aquest cas, la collita va començar gairebé quinze dies abans de la mitjana dels últims anys. L'estiu va permetre recuperar part del retard provocat pel fred de la primavera i els primers controls de maduració van mostrar un raïm sa i equilibrat, amb una bona concentració de sucres i una acidesa "molt viva i marcada".

"La verema es presenta excepcional", assegura l'enòleg de Casus Belli, Miquel Medall, que considera especialment positiva l'evolució del raïm en aquesta vinya d'alta muntanya. El celler va començar recollint el Pinot Noir i el Chardonnay destinats a l'espumós 80/20, elaborat amb un 80% de Pinot Noir i un 20% de Chardonnay, i va continuar amb el Pinot Noir destinat al PR1MER, el blanc tranquil que el celler produeix a partir de raïm negre. En la finca va quedar el raïm destinat a Casus Belli Pinot Noir i Terra Negra, els dos vins negres del celler, la maduració del qual havia de continuar evolucionant abans de completar la collita.

També en Casus Belli la quantitat se situa lleugerament per sota de la dels últims anys, en aquest cas principalment per l'afectació del fred sobre alguns brots durant la primavera. La reducció, no obstant això, és suficient per a les elaboracions previstes i el focus del celler està posat en l'estat i l'equilibri del raïm.

Les dates mostren que no existeix una única verema andorrana. Entre el 19 de setembre, quan Casa Auvinyà va acabar la seva collita, i el 28, quan Casus Belli la va iniciar, van transcórrer nou dies en què diferents parcel·les van seguir ritmes diferents. Les varietats, l'altitud i les condicions particulars de cada vinya determinen el moment de collir el raïm, però els tres cellers coincideixen en una mateixa tendència: el calendari s'està avançant.

El responsable de Casa Auvinyà calcula que enguany la maduració s'ha avançat unes tres setmanes. En Borda Sabaté parlen de pràcticament un mes respecte a les seves referències històriques. I en Casus Belli, la verema va començar gairebé quinze dies abans de la mitjana dels últims anys.

Una revisió científica publicada el 2024 a Nature Reviews Earth & Environment conclou que, en la majoria de les regions vitivinícoles del món, les veremes comencen actualment entre dues i tres setmanes abans que fa quatre dècades. L’augment de les temperatures accelera les diferents fases de desenvolupament de la vinya i fa que el raïm maduri en una part més càlida de l’estiu, amb efectes sobre la seva composició i, per extensió, sobre el perfil dels vins.

El canvi climàtic apareix així cada vegada més integrat en les decisions dels cellers. La calor pot afavorir una maduració més ràpida i permetre aconseguir determinats nivells de concentració, però la falta d'aigua té també una conseqüència directa sobre la producció. El resultat de la campanya serà, per tant, una combinació de menor quantitat en algunes parcel·les i unes expectatives de qualitat que, de moment, són positives.

La veritable prova arribarà ara als cellers. En Borda Sabaté adverteixen que caldrà esperar que els mostos fermentin per a valorar definitivament la qualitat. A Casa Auvinyà confien que la maduració completa millori la textura dels vins, mentre que Casus Belli espera que els primers controls es tradueixin en una anyada excepcional.

Una identitat pròpia per al vi andorrà abans d’impulsar l’enoturisme

Però la història d'aquesta verema no acaba en les botes. El creixent interès per conèixer les vinyes i tastar els vins obre una altra via de desenvolupament per a un sector encara petit, però que comença a buscar el seu lloc també com a atractiu turístic.

Borda Sabaté, que acumula experiència en enoturisme, assegura rebre una demanda creixent de visitants interessats a conèixer el projecte i els vins. Les peticions arriben d'Espanya i França, però també del nord d'Europa, els Estats Units i països asiàtics, i una part important correspon a visitants que es comuniquen en anglès.

A Casa Auvinyà, l'enoturisme representa actualment al voltant del 10% de l'activitat i es desenvolupa principalment mitjançant visites concertades. Tor considera que existeix marge per a créixer, encara que adverteix que convertir-ho en una activitat estable requereix inversions i una estructura pròpia.

Per a Tor, abans que el vi pugui convertir-se en un gran reclam turístic, Andorra ha de consolidar una identitat vitivinícola recognoscible, basada en vins de qualitat. L’objectiu, ha explicat, és definir una identitat vitivinícola pròpia que permeti posicionar els vins d’Andorra tant en relació amb els països veïns com en l’àmbit internacional.

Aquesta consolidació passa també per reforçar la confiança en el producte entre els consumidors locals, els restauradors, els hotels i les botigues especialitzades, de manera que el vi andorrà es consolidi dins del mateix mercat del país.

Aquest posicionament, però, ja comença a obtenir reconeixement més enllà de les fronteres. Al setembre, diversos experts internacionals vinculats al món del vi i al desenvolupament de destinacions vitivinícoles van visitar cellers del país i van valorar la qualitat i la singularitat dels vins andorrans.

En paral·lel, el Govern treballa actualment amb els tres cellers del país que compten amb el segell oficial de ‘Vins de qualitat controlada d’Andorra’ en un pla d’acció destinat a potenciar el conreu de la vinya, millorar el posicionament del vi d’alta muntanya i impulsar un model d’enoturisme sostenible. Farré, per part seva, destaca que aquest reconeixement és el resultat de molts anys de treball i d’esforços per part de Cellers d’Andorra per elaborar un producte amb uns estàndards de qualitat elevats. Segons Farré, aquesta distinció també representa una garantia per al consumidor i valora la feina feta pel sector vitivinícola andorrà.

La verema de 2026 deixa així un calendari comprimit i en moviment, tres dates que reflecteixen com la muntanya també està canviant el seu rellotge. Ara comença la segona part de la història. El raïm ja no està en la vinya: està en els cellers. Serà allí, entre fermentacions, barrils i mesos d'espera, on se sabrà si els bons senyals que ha deixat aquest setembre acaben convertint-se en una anyada excepcional.