Diari digital d'Andorra Bondia
La Paula i l’Adrià, dos andorrans que passen el confinament junts a la capital francesa.
La Paula i l’Adrià, dos andorrans que passen el confinament junts a la capital francesa.

El caos, lluny de casa


Escrit per: 
Alba Doral / Foto. BonDia

No són molt lluny, però el caos els ha agafat fora de casa. Han decidit quedar-s’hi i continuar amb la vida, tan (a)normalment com puguin. La Paula Sopena i l’Adrià Rodríguez s’acompanyen en un pis de París, una ciutat on, pensen, encara sembla que no s’està conscienciat de com és de greu la situació. Els germans Elisa i Hèctor Mora són a Barcelona; ell pendent d’unes pràctiques que han quedat paralitzades. David Haro, també a la capital catalana, intenta sobreviure als companys de pis, comenta amb humor. El que de debò el preocupa són els projectes de feina que ja ha perdut. 

A la Paula els dies li passen com una successió bastant indistinta. Per sort, té dues maneres d’ancorar-se a la realitat: els matins, força carregats de feina –teletreballa, com tanta gent aquests dies– les tardes les pot dedicar si vol a la cuina i la rebosteria –“li estic traient molt de partit al forn”–. L’Adrià vivia a una residència, però en marxar la companya de pis de la Paula va pensar que estaria més còmode. Ella porta ja tres anys a París, fent el doble diploma de Dret, explica. Fa compatibles els estudis amb unes pràctiques a la delegació de la Generalitat de Catalunya. Ell va arribar a la capital francesa a principis de curs, en el marc d’un Erasmus, a través de la Universitat de Barcelona, on estudia Econòmiques. 
Tots dos es van plantejar tornar cap a casa quan, la setmana passada, el president, Emmanuel Macron, va anunciar mesures contundents per contenir les infeccions. “Jo vaig pensar en tots els viatges que havia fet al metro, en tota la gent amb qui havia estat, i vaig preferir no posar en risc la família”, explica la jove. Preocupada com està pels seus, sobretot l’àvia: al taller de memòria al qual assisteix l’àvia, aquí, a Andorra, algun dels padrins està sota sospita. Ja és prou amb això, considera, com per arribar ella amb el patogen. A l’Hèctor no li va fer el pes tornar a Ordino per mirar-se la muntanya des d’una finestra i no poder enfilar-s’hi, bromeja. De moment, continua amb les classes per l’aula virtual fins al moment d’examinar-se. “Acaba de sortir el ministre d’Educació amb una perspectiva optimista dient que les proves es podran fer a principis de maig.”
Amb les notícies que els arriben de casa sobre la situació a Andorra i el que veuen a Espanya i Itàlia, confessen certa perplexitat per la tranquil·litat que sembla presidir el seu voltant. “En algun supermercat sí que han instal·lat un plàstic que separa els caixers dels clients, però no obliguen a portar guants ni hi ha gel desinfectant ni res”, diu la Paula. Sobretot, no es controlen els aforaments, puntualitza. I, més greu, el mercat al carrer que se celebra al seu barri s’ha fet amb normalitat. “En realitat, si no fos perquè estic treballant des de casa i perquè aquí a les vuit també surten a aplaudir als balcons, em semblaria que no passa res”. 

Gent que surt a córrer
Són consideracions que corrobora l’Adrià. “No és que es faci vida ben bé normal, però sí que veiem molta gent que surt a córrer i fer esport i famílies amb nens als parcs, persones caminant pel carrer com si res.” Han de portar a la butxaca la famosa declaració d’honor, “però ningú no els ho controla”. Als supermercats es veuen algunes cues, però poca cosa evidencia la situació anormal a què tothom s’enfronta. 
Els germans Mora, l’Elisa i l’Hèctor, estan confinats a Barcelona. “Ens hi vam quedar perquè els pares són grans i segur que havien estat menys exposats al virus que qualsevol de nosaltres dos, encara que ningú del meu entorn ha estat positiu”, explica la jove andorrana. També va pesar en la decisió de quedar-se a la capital catalana que “veient que tot quedaria tancat ens va semblar que fins i tot aquí hi ha més possibilitats” en abastir-se en línia. 
L’Elisa, que treballa a eDreams, pot assumir les tasques des de casa. De fet, comenta, ja és un sistema de treball que la companyia facilita. Per al seu germà les coses han estat més complicades: al novembre es va incorporar a l’empresa del sector de l’automoció, on havia de realitzar unes pràctiques laborals. Estudia Enginyeria Mecànica i Enginyeria de Disseny Industrial. “És un contracte per hores, amb condicions de becari, i si estic de baixa no cobro”, explica amb força preocupació que la situació s’allargui. “Naturalment, estic vivint en la incertesa absoluta” i amb la por que si la situació continua més temps “no podré continuar amb les pràctiques”. 

L’angoixa de veure com la feina s’esvaeix
Com per a l’Hèctor Mora, i tanta altra gent, per al David Haro a l’angoixa de la pandèmia s’hi afegeix la de veure com els projectes se’n van en orris i els ingressos minven. Per a aquest jove autònom van començar a venir mal dades ja fa dies, amb la cancel·lació del Mobile World Congress. Ell, que es mou en els àmbits del disseny, l’art i la cultura barrejats amb noves tecnologies, ha vist ja cancel·lats tres projectes. Dels dies difícils, diu, en treu algunes reflexions: “On són ara tots aquells que defensaven les polítiques neoliberals?” El temps, diu, ho posa tot a lloc. Les opcions de tornar a Andorra per passar el pitjor de la crisi les va descartar quan al seu voltant va aparèixer algú sospitós d’haver-se infectat. Tot va quedar en l’ensurt, però en David considera positiva la decisió. És clar, ironitza, de moment. Perquè això de passar tant temps amb els companys de pis “al principi tenia certa gràcia, però ara ja necessitem desconnectar-nos de tant en tant i passar unes hores a l’habitació” a soles abans de tornar als espais comuns. “No sé si ens acabarem matant”, riu.

Caos
lluny
Casa

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

també tinc els meus dos fills Andorrans estudiant a Boston-USA i ells també van decidir quedar-se allà, per sort , i de moment, encara no estàn del tot confinats a casa, però això va de dies, doncs als USA van tancant tot per etapes. i al seu Estat han tancat tots els negocis a carrer i fan les classes a la Universitat online.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte