Fa 2.500 anys Aristòtil conceptualitzava i fixava les categories de quantitat i qualitat que han regit el pensament occidental. Si més no, fins ara, que el Consell Comarcal de l'Alt Urgell les subverteix, argumentant que quan parla de "casos creixents" de tràfic de persones per a explotació sexual s'ha de llegir com un criteri "qualitatiu" i no quantitatiu, com interpretaria el comú dels mortals. Respon l'ens comarcal amb aquest subterfugi a la pregunta del Bondia sobre a què s'està referint el Pla Comarcal de Migracions quan reflecteix, literalment, l'existència d'un increment de delictes d'aquesta gravetat. Argumenta que "quan al Pla s’utilitza l’expressió casos creixents, es fa referència a una informació qualitativa extreta d'una entrevista amb una entitat externa i especialitzada que treballa en aquest àmbit seguint els protocols i mecanismes establerts".
Continua, en aquest exercici de confusa sofística argumentant que "durant aquesta entrevista no es van abordar ni sol·licitar casos concrets, atès que aquest no era l’objectiu del treball fet, sinó que es va compartir una preocupació professional basada en l’experiència d’intervenció de l'entitat, que apunta a una major detecció d’indicis o situacions de risc en els darrers anys".
Tot i l'argumentació enrevessada, a les conclusions de l'informe, que es pot consultar en línia, sí queda reflectit negre sobre blanc que han detectat "situacions de treball sexual en condicions d’alta vulnerabilitat i casos creixents de tràfic amb finalitats d’explotació sexual" a l'Alt Urgell. Malgrat tot, insisteixen, "aquesta apreciació no permet afirmar un augment quantificable ni determinar un moment temporal exacte, ja que no prové de registres propis del Consell Comarcal ni dels serveis socials, ni tampoc d'una diagnosi específica sobre el tràfic".
Els casos als quals es fa referència, prossegueixen els autors de la resposta "estan sent atesos per l’entitat especialitzada amb la qual es va parlar per fer el Pla i a través d’ella s’estan seguint tots els procediments corresponents".
Aquí arriba la qüestió rellevant que queda sense aclarir: si en ser coneixedors d'un delicte, i dels més greus, entre aquests "procediments" està la denúncia als cossos policials. La resposta implícita és un no, en aquest intent de llençar pilotes fora.
Precisament això és el que confirmen fonts de la Policia Nacional, que cap d'aquestes situacions els ha arribat. També és el que es desprèn de la intervenció que membres dels Mossos d'Esquadra van fer durant l'acte de presentació del Pla de Migracions, on van haver de recordar als responsables de l'informe que es tracta de delictes greus on hi ha màfies i grups organitzats.
Juristes consultats recorden que precisament això és el que marca el Protocol de Protecció de Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans a Catalunya, del 2013, que quan hi hagi presumpció d'un delicte similar, "aquest fet ha de posar-se en coneixement de les forces i cossos de seguretat estatals o autonòmics competents per investigar-lo, del jutjat de guàrdia del lloc on s’ha produït la detecció o del ministeri Fiscal". Així mateix, insisteixen, tot i que des del Consell Comarcal van intentar adduir que aquest àmbit d’actuació sobrepassa les competències dels ens locals, aquests juristes recorden que "aquesta afirmació és correcta en termes estrictes, però la seva conseqüència jurídica és precisament la contrària a la que s’ha practicat: si l’ens local no és competent per investigar ni diagnosticar, té l’obligació de derivar immediatament els casos al cos policial autonòmic especialitzat, i no pas de retenir-los en l’àmbit assistencial o social ni de formular diagnòstics propis".
Va passar pel ple sense generar cap pregunta
El Pla de Migracions i Ciutadania, encarregat i sufragat pel Consell Comarcal (adjudicat per uns onze mil euros a La Perifèrica), va ser aprovat pel ple del Consell Comarcal del passat desembre. No deixa de ser curiós que aquest document, que descriu tot un reguitzell de situacions preocupants –episodis de racisme als centres educatius, situacions de vulnerabilitat i explotació laboral entre els immigrants o disfuncions en el padró– no generés cap pregunta ni intervenció entre els consellers dels diferents grups, que el van despatxar com un document més de tràmit. Si més no durant la sessió plenària, que és la que pot seguir la ciutadania i tenir accés a la informació democràticament. La pregunta que queda és si els grups tenien coneixement del contingut, si se l'havien llegit abans d'aprovar-lo o si, en llegir-lo, no els va generar cap inquietud.
