El COEX, dat i beneït

“Que Déu defensi els treballadors del servei i els guardi de qualsevol mal.” Amb aquesta benedicció expressada pel mossèn han quedat inaugurades les noves instal·lacions del COEX   construïdes sota el pont del túnel de les Dos Valires. Més de 9.300 metres quadrats de superfície per aixoplugar 500 vehicles i allotjar mig centenar de treballadors fixos més els vint-i-cinc conductors del servei de viabilitat hivernal, “una de les tasques més conegudes del COEX”, ha glossat el cap de Govern, Xavier Espot, queha encapçalat l’acte, amb Jordi Torres, ministre d’Ordenament Territorial. La nova seu permet deixar l’espai de lloguer, a l’aparcament davant de l’edifici administratiu del Govern (que en el passat havia estat plaça de braus), i obtenir un estalvi anual de 250.000 euros, atès que el terreny sobre el qual s’ha edificat és propietat del Govern. L’obra, projectada per l’arquitecte Lluís Guinjaume, ha requerit una inversió de 5,6 milions d’euros.

 A les instal·lacions construïdes sota el túnel de les Dos Valires s’hi traslladaran també en breu els membres del cos de banders, va reiterar el ministre Torres, que va destacar que la nova seu del COEX se situa al centre geogràfic del país, en un entorn marcat per unes infraestructures viàries que han volgut “humanitzar” amb els murals dissenyats i executats per Samantha Bosque. L’edifici, ha recalcat Torres, té un impacte mínim, en ser construït sota rasant. Hi ha cinc plantes, tres de les quals soterrades, i entre els serveis que s’hi han pogut encabir hi ha dormitoris i una sala de descans per als treballadors més àmplia de la que tenien fins ara.

Un xic d’història
Espot ha recordat el naixement del servei: a mitjans dels anys cinquanta del segle passat “es va evidenciar la imperiosa necessitat de mantenir obertes les comunicacions amb els països veïns durant l’hivern, especialment amb França pel bé de l’economia”. Aleshores el Consell General va decidir posar fi al “secular aïllament d’Andorra durant els mesos més freds”. Va encomanar la tasca a Andreu Claret Casadessús (l’home de les neus), qui va trobar el mètode per mantenir obert tot l’any un dels ports de muntanya més alts d’Europa, “esdevenint un referent per a altres països”. Una “gesta” que va suposar el punt d’inflexió, va recordar Espot, perquè el setembre del 1962 el Consell dotés el país d’una estructura fixa de personal i amb la maquinària adequada per fer feines de manteniment de carreteres. El servei va passar després a mans del Govern, amb la tasca de mantenir la xarxa viària. Els tècnics concentren treballs “no tan visibles”, com són la treta de neu, “però igual d’essencials per a la nostra seguretat a la carretera”, ha conclòs el cap de Govern.