El Comitè Europeu de Drets Socials va fer públiques ahir les conclusions sobre l’avaluació d’Andorra en relació amb la conformitat de la Carta Social Europea, que Andorra va signar el 12 de febrer del 2004.
Es van avaluar 26 situacions i 16 van ser acceptades com a conformes, mentre que es va demanar informació complementària per a nou articles més i es va mostrar la no conformitat amb un dels articles. Cal destacar que aquesta manca de conformitat expressada pel comitè es dóna en el fet que la situació d’Andorra no és conforme a la carta en el sentit que no està expressament prohibit infligir càstigs corporals al si de la llar familiar, a l’entorn escolar o institucional.
Quant a les observacions que es fan, es posa en evidència que es necessita més informació per arribar a conclusions, entre altres qüestions, sobre el treball dels infants i dels adolescents. En aquest sentit es recorda que la protecció efectiva dels drets dels menors no pot estar només basada en la llei i que cal també un control efectiu. En aquest cas, recorden, té un paper crucial la inspecció de treball.
De fet, en general, totes les remarques que fa el Comitè Europeu de Drets Socials sobre el treball dels joves incideixen en la necessitat d’aquest control rigorós per garantir, per exemple, que les condicions en què els menors d’edat desenvolupin la seva tasca laboral siguin les adequades.
També hi ha un apartat en què es demana més informació complementària sobre l’explotació sexual i altres formes d’explotació, i de la mateixa manera se sol·licita especialment que s’especifiquin quins són els mecanismes de control, així com les sancions que s’apliquen en aquests casos.
En aquest mateix informe consta també la demanda d’un seguit d’informació relacionada amb els drets de les dones embarassades. Es demana, per exemple, dades complementàries sobre la prohibició d’un acomiadament il·legal. A més, moltes de les qüestions relacionades amb aquests requeriments d’informació tenen a veure amb si els drets són extensius, igualment, al sector públic i privat. És en aquest sentit que es demana més informació per poder treure unes conclusions.
També s’inclouen tot un seguit de qüestions que han estat plantejades a Andorra sobre els drets dels treballadors migrants i els de les seves famílies. Entre altres dades, es demana informació complementària sobre l’ensenyament de la llengua oficial o sobre el de la llengua de la persona migrada.
Finalment, en el text s’hi inclouen una sèrie de qüestions relacionades amb l’habitatge, com ara com es vetlla per l’accés que hi puguin tenir les persones amb més dificultats.
