El comitè d’experts de les Nacions Unides sobre la tortura ha fet públiques les conclusions sobre la situació d’Andorra en relació amb la lluita contra la tortura.

En primer lloc, els experts destaquen que no s’han denunciat casos de tortura en els darrers anys i la formació en drets humans àmpliament aplicada a Andorra. Han preguntat, però, aspectes sobre la ratificació de la convenció dels refugiats i persones sense Estat, la situació de la presó, els temps de detenció o l’ús d’armes de descàrrega elèctrica. En aquest sentit, una de les recomanacions que es fan és reduir el temps de durada de la presó preventiva.
Com a aspectes positius, el text subratlla que “Andorra està fent el millor respecte a les seves obligacions internacionals de forma oportuna”, així com els esforços per millorar les infraestructures a les instal·lacions de detenció, amb material i recursos humans, i el baix nombre de denúncies registrades per presumptes tortures. També que hagi adoptat instruments de drets humans dins la mateixa legislació i que la prohibició específica de la pena de mort es reculli a la Constitució.
D’altra banda, però, el Comitè fa algunes recomanacions arran de les preguntes dels experts i els informes i les respostes aportades pel Govern. Entre les qüestions més generals es pregunta sobre si s’ha consultat l’estat de la qüestió amb la societat civil, la intenció d’aplicar la recomanació de Suècia feta en l’examen periòdic universal de l’ONU en relació amb garantir el gaudi dels drets humans als no ciutadans i si es faran passos per ratificar el protocol opcional del conveni contra la tortura, que proposa visites regulars als llocs de detenció, i la convenció sobre el refugiat i el seu protocol.
D’altres de més concretes parlen sobretot dels drets de les persones en custòdia o privades de llibertat. Per exemple, proposa que puguin ser visitades per un metge de pròpia elecció pagat per l’Estat, crear un organisme independent que revisi les actuacions de la policia, restringir l’ús d’armes de descàrrega elèctrica “només per a casos extrems” com la presa d’ostatges, i també reduir el temps de presó preventiva i la possibilitat d’incrementar el de penes en sentències per crims de tortura.
En aquests tres últims punts, el Govern reconeix haver utilitzat armes de descàrrega en quatre ocasions des de l’any 2007 i, malgrat que el seu ús “va ser regulat”, admet que després
del diàleg amb el Comitè aquestes regulacions es podrien “endurir”.
En segon lloc, l’ONU manifesta que han detectat presons preventives de fins a 8,5 mesos i el Govern, a través del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, afirma que la presó preventiva generalment està limitada a quatre mesos però per als crims “més seriosos” pot ser ampliada pel jutge. A més, apunta la possibilitat d’apel·lació i que els controls del sistema “no han deixat gaire espai per als abusos”. Afegeix que hi ha hagut “pocs casos” en què les persones detingudes en presó preventiva hagin estat alliberades posteriorment dels càrrecs de què eren acusades.
Pel que fa als crims de tortura, la delegació andorrana informa que hi ha hagut tres casos en els quals s’ha al·legat tortura o tractaments cruels o degradants entre el 2012 i el 2013, però s’afegeix que es contempla la possibilitat d’endurir les penes en futures revisions del Codi Penal.