El Tribunal Constitucional ha decidit no admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per Enric Dolsa contra les sentències, primer, de la Batllia el 4 de març de l'any passat i, després, de la sala administrativa del Tribunal Superior del 30 d'octubre passat, per una pressumpta vulneració del dret d'accés a la jurisdicció per tal com se l'hauria privat de manera irraonable i desproporcionada per obtenir un pronunciament sobre la seva pretensió de suspensió del pacte de socis entre el Govern i la farmacèutica Grifols per l’establiment d’un centre d’investigació en immunologia als terrenys del Prat de la Farga.
Així es posa de manifest en l'aute del 19 de desembre passat de l'alt tribunal, publicat avui al Butllletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), on recorda que el TC "no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació. I en aquest sentit, recorda que la interpretació i l'aplicació de la llei "corresponen, en principi, a les jurisdiccions ordinàries, tret que aquesta interpretació i que aquesta aplicació duguin a resolucions que no estiguin motivades o que siguin absurdes, irracionals o arbitràries".
En el seu escrit, Dolsa al·legava que les resoucions objectes d'impugnació li impedien accedir a la jurisdicció i obtenir una decisió fonamentada en dret sobre el fons de la causa, una circumstància que al seu entendre vulnera els drets reconeguts en la Carta Magna. Així, el recurrent s'oposava a la interpretació feta per les jurisdiccions ordinàries que consideraven que no té legitimació activa, una interpretació de la legislació que, per Dolsa, "és excessivament formal i rigorosa" i que "també vulnera les disposicions del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals.
I és que Dolsa considera que un conseller de Comú està legitimat per actuar davant la Justícia pel que fa als assumptes que tinguin un interès per a la seva parròquia atès que el Comú és l'òrgan de representació i d'administració de les parròquies.
Aquesta argumentació però no es compartida per l'alt tribunal que considera que la interpretació efectuada per la sala administrativa, d'acord amb la qual conclou que el recurrent no està legitimat per recórrer contra l'acte de Govern, "està fonamentada i és conforme a la seva jurisprudència". Així el TC explica que la Carta Magna, al seu títol VI, defineix els comuns com a corporacions públiques, "a les quals no confereix cap legitimació activa a una part del consell de comú, ni a fortiori a un conseller considerat individualment". Per això, rebutja l'argumentació de Dolsa en el sentit que el seu mandat comunal li confereix una legitimació activa general, un fet que considera que "no és procedent". A la vegada, defensa que la interpretació de la sala administrativa sobre aquesta qüestió és "confome a la llei i a l'esperit de la Constitució", de manera que "no és ni excessivament formalista, ni excessivament rigorosa", com afirmava el recurrent.
Així, el TC manté que la interpretació de la sala administrativa "està fonamentada en dret i no pot ser titllada ni d'absurda, ni d'arbitrària", a la vegada que apunta que tampoc impedeix al recurrent "accedir a la jurisdicció contra les resolucions del Govern, sempre i quan pugui demostrar el seu interès propi i legítim, d'acord amb la legislació vigent".
Per tot plegat, l'alt tribunal considera que el recurs presentat "està mancat de contingut constitucional" i que, per tant, "ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
