El consum d’aigua domèstica per habitant i dia es va situar en 212 litres l’any passat (si es considera únicament el cabal facturat), quatre litres més respecte dels 208 litres per habitant i dia que es van consumir el 2024, segons les dades recollides en l’Inventari i quantificació de la despesa hídrica per usos del Principat d’Andorra corresponent a l’exercici 2025, fet públic pel departament de Medi Ambient, des d’on es remarca que la xifra es manté per sota de la mitjana des de l’any 2007, que és de 221 litres per habitant i dia.

No obstant això, si es té en compte el cabal captat i, per tant, les pèrdues estimades de la xarxa, la despesa d’aigua per habitant i dia es va situar en 320 litres, en aquest cas set litres més que el 2024. Aquestes xifres s’allunyen encara de l’objectiu anhelat ja fa anys pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i fixat per la Llei d’economia circular de situar el consum d’aigua de boca en 150 litres per persona i dia, si bé des del ministeri es destaca que aquest objectiu ja s’assoleix si es té en compte el consum d’aigua per habitant equivalent, que l’any passat, sense tenir en compte el cabal captat, va ser de 145 litres per dia. Comptabilitzant tot el cabal, aquesta xifra s’eleva fins als 218 litres per habitant equivalent i dia.

Quant al consum per parròquies, a Ordino, i partint de la població censada, el consum mitjà per càpita va ser de 148 litres per habitant i dia, xifra que es dispara fins als 244 litres si es considera tot el cabal captat, mentre que el consum mitjà a Sant Julià de Lòria va ser de 143 litres per habitant i dia, 238 litres si es tenen en compte les pèrdues de la xarxa, estimades en un 40%.

A Encamp, el consum mitjà per habitant i dia va ser l’any 2025 de 153 litres, una quantitat que es duplica amb escreix en el cas de la xarxa del Pas de la Casa, on el consum mitjà va arribar als 348 litres per habitant i dia. D’acord amb les pèrdues de la xarxa, calculades en un 40%, els consums s’elevarien fins als 256 litres a la xarxa d’Encamp i fins als 425 al Pas de la Casa. Amb tot, l’informe admet que la despesa hídrica per càpita al Pas de la Casa «és de mal calcular a causa del gran nombre d’hotels, del nombre de places hoteleres ocupades i del consum atribuïble d’aigua de cada turista i visitant». Pel que fa al consum global a la parròquia, per a una població de 13.520 persones, en concepte d’aigua de xarxa i sense comptabilitzar les pèrdues de la xarxa, va ser de 187 litres per habitant i dia. Si es té en compte tot el cabal captat, el consum mitjà per càpita del 2025 es va elevar fins als 285 litres per habitant i dia, tres litres menys que el 2024.

A la capital, el consum mitjà per càpita del 2025 va ser de 222 litres, xifra que, amb les pèrdues, estimades en un 29%, s’eleva fins als 312 litres per habitant i dia, mentre que a Escaldes-Engordany el consum mitjà va ser de 230 litres, 274 si s’atenen les pèrdues de xarxa.

En el cas de la Massana, quant a la xarxa del Comú, el consum mitjà per càpita va ser de 223 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 373 litres si es tenen en compte les pèrdues de xarxa. Les dades massanenques inclouen també la xarxa d’aigua potable de Vallnord-Pal Arinsal, que el 2025 va subministrar fins a 12.939 metres cúbics, dels quals 7.672 corresponen al sector de Pal i 5.267 al d’Arinsal.

Finalment, la parròquia de Canillo, on és més complicat determinar un consum mitjà a causa de l’elevada existència de xarxes paral·leles veïnals i del gran nombre d’hotels, va registrar l’any passat un consum mitjà de 331 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 630 litres si s’hi afegeixen les pèrdues de xarxa, estimades en un 48%.

Despesa total
Pel que fa a la despesa d’aigua total durant el 2025, va ser de 103 hectòmetres cúbics, dos més respecte als 101 hectòmetres cúbics de l’exercici 2024, dels quals 12 correspondrien a consums consumptius (despesa domèstica, termalisme, industrial, agrícola i ramadera) i 91 a consums no consumptius (usos hidroelèctrics, l’aqüicultura i la fabricació de neu artificial). 

Així mateix, dels 103 hectòmetres cúbics d’aigua extrets l’any passat, el 85% va ser per a la producció d’energia hidroelèctrica (FEDA i Nord Andorrà), un 10% per a aigua de consum de boca, mentre que el 5% restant correspon a aigua de reg i canons de neu, ramaderia, termalisme, piscifactoria i el Centre de Tractament de Residus. 

Respecte al recurs hídric disponible en el conjunt d’unitats hidrogeològiques, s’ha calculat que seria de 264 hectòmetres cúbics, de manera que se n’hauria extret el 39%.


La llei de l’aigua, pendent per a la següent legislatura

Malgrat el compromís de tirar-la endavant i el fet d’haver portat a terme alguna reunió amb els comuns per tractar la qüestió, la llei de l’aigua difícilment veurà la llum aquesta legislatura i quedarà per al Govern que surti de les properes eleccions.

De fet, va ser el mateix cap de Govern, Xavier Espot, qui va obrir la porta a aquesta possibilitat en el darrer Debat d’orientació política, quan va afirmar que “som conscients que aquesta llei necessita un procés de diàleg serè i d’enteniment ampli amb els comuns i el sector privat, i per tant la volem treballar des d’aquesta òptica, encara que això no ens permeti potser aprovar-la aquesta legislatura”.