El consum de verdures i fruites és baix en la població andorrana en general, que consumeix 175 grams de verdura al dia i 169 de fruites, però entre els més joves, d’edats compreses entre els 12 i els 24 anys, la situació és més preocupant. Així, només consumeixen 130 grams de fruites i 152 de verdura. Aquesta és una de les tendències que mostra la darrera enquesta nutricional, els resultats de la qual es van publicar el passat 13 de desembre, respecte a la realitzada el 2005. A més, entre aquests joves només un 9,2% compleix la recomanació de prendre’n cinc racions al dia.

D’aquí que una de les recomanacions que es desprèn de l’estudi, segons el seu director, el metge Lluís Serra, sigui l’establiment de polítiques que fomentin el consum de fruites i verdures. 

Pel que fa a les fruites més consumides, els cítrics se situen en primer lloc (58 grams al dia), però el plàtan (51 grams al dia) ha augmentat el nombre de consumidors diaris, i ha passat d’un 5,6% el 2015 a un 14,2% en l’actualitat. De tota manera, a més de la fruita i la verdura, en comparació amb l’estudi de fa 13 anys, s’observen consums inferiors de tots els grups d’aliments i en destaca el de la llet (es passa de 180 a 140 grams al dia) i els seus derivats (de 125 a 86 grams). També disminueixen la ingesta de greixos (74 grams al dia), proteïnes (86 grams) i hidrats de carboni (164 grams).

La segona enquesta nutricional també revela que el temps dedicat als àpats ha millorat considerablement, tal com va remarcar Serra. D’aquesta manera, un 51% de la població dedica entre 10 i 20 minuts a esmorzar, un temps que un 59% també fa servir per berenar. El sopar és l’àpat en què es passa més temps, més de 30 minuts en un 71% dels enquestats; mentre que un 67% dediquen aquesta estona per dinar.

Un altre dels aspectes a tenir en compte és que respecte el 2005, augmenta la percepció relativa a la qualitat de l’esmorzar, de manera que un 27% de la població la qualifica d’òptima, un 9% més que fa 13 anys.

D’altra banda, un 78,3 % de la població considera que la seva salut és bona o molt bona, i això “són xifres molt altes”, va dir Serra i només un 3,3% creu que és dolenta o molt dolenta. Des d’un punt de vista pràctic, vol dir que l’autopercepció de la població sobre la seva salut és un determinant molt important de la mortalitat. És a dir, la gent que considera que la seva salut és dolenta o molt dolenta tindrà una esperança de vida molt més curta que la gent que la considera bona o molt bona.  Per tant, va concloure Serra, “aquest és un element molt positiu”.  

L’estudi es basa en una mostra representativa de la població censada d’Andorra, mil persones de 12 a 75 anys, que es va realitzar entre l’1 de juny de 2017 i el 23 d’abril de 2018.

Els productes autòctons, lluny de ser prioritaris

L’enquesta nutricional també va preguntar sobre si la gent dona prioritat als productes que es produeixen a Andorra en la seva compra habitual. Un 55% diu que mai o poques vegades, un 24% respon a vegades i un 21%, sempre o gairebé sempre. En aquest sentit, el director de l’estudi va assenyalar que, “tot i que encara representa un percentatge menor, cal tenir-lo en compte”.