
Dimarts entra en vigor al Principat el conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, un document a través del qual es ratifica el compromís de la contribució d’Andorra en la mitigació del canvi climàtic.
Una altra de les obligacions que es deriven de l’entrada en vigor d’aquest conveni és que caldrà promoure i donar suport al desenvolupament, l’aplicació i la difusió de tecnologies, de pràctiques i de processos que controlin, redueixin o previnguin les emissions de gasos d’efecte hivernacle; promoure la gestió sostenible i la conservació i el reforçament dels sistemes d’absorció dels gasos d’efecte hivernacle; cooperar als preparatius per adaptar els impactes del canvi climàtic; desenvolupar i elaborar plans apropiats i integrats per als recursos hídrics i per a l’agricultura, tenint en compte, en la mesura que sigui possible, les consideracions relatives al canvi climàtic en les polítiques i en les mesures socials, econòmiques i ambientals pertinents i fer servir mitjans apropiats, com per exemple avaluacions de l’impacte, per reduir al mínim els efectes adversos en l’economia, la salut pública i la qualitat del medi ambient.
Un altre dels aspectes que caldrà potenciar serà donar suport a la investigació científica, a l’intercanvi d’informació i a l’educació, a la capacitació i a la sensibilització del públic respecte al canvi climàtic. En aquest sentit, també el cap de la unitat Medi Atmosfèric recorda el recolzament als estudis que s’està fent en el si de la Comunitat de Treball dels Pirineus sobre el canvi climàtic.
Cal destacar que l’objectiu principal del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic és aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en un nivell que impedeixi interferències en el sistema climàtic. Aquest nivell s’hauria d’aconseguir dins un termini suficient perquè els ecosistemes s’adaptin naturalment al canvi climàtic, per assegurar que la producció d’aliments no es vegi amenaçada i per permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.
Tal com destaquen des de l’executiu, al llarg d’aquests anys ja s’han dut a terme diferents accions que han contribuït a minvar l’impacte sobre el canvi climàtic, i en aquest sentit Rossell recorda la creació de l’Agència de Mobilitat, el foment del transport públic i el cotxe compartit, o diverses reglamentacions relatives a la construcció com el reglament energètic, el text que fa referència al manteniment de les calderes i l’aïllament dels edificis, o l’aprovació del Pla estratègic de l’energia, que fomenta l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.
Tal com manifesta Rossell, un primer inventari sobre les emissions es va fer el 2008, però no va ser tan exhaustiu com el que ara s’haurà de fer. Aquesta estimació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera eren de 6,5 tones de CO2 anuals per habitant permanent, una xifra que és superior en relació amb les emissions anuals per habitant del conjunt del planeta, ja que se situa en 4,5 tones de CO2 anuals per habitant. Però, tal com afegeix l’expert, és similar a la xifra de França i Espanya i va insistir en el fet que a Andorra tenen un gran impacte les calefaccions, el transport i l’electricitat.
Amb l’entrada en vigor del conveni, Andorra ha de vetllar i protegir els sistemes d’absorció i fomentar les polítiques de reducció i de mitigació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i les polítiques d’adaptació als efectes del canvi climàtic, i també conscienciar i sensibilitzar els ciutadans per evitar el malbaratament de l’energia.