El copríncep episcopal destaca que Alanis “era un home bo i entregat”

Les reaccions per la mort del bisbe emèrit i excopríncep episcopal Joan Martí Alanis es van continuar succeint en la jornada de dilluns.

Una de les més destacades va ser la del seu successor, Joan-Enric Vives, que va remarcar en primer lloc que el sentiment que tenia era “doble”: d’una banda, “de pèrdua”, però al mateix temps, va afegir, “d’agraïment per una vida ben feta, entregada”. I també va destacar la qualitat de vida de què va gaudir, menys en les últimes setmanes. “Era un home bo, entregat i senzill”, va concloure.
Vives va destacar els anys que va passar com a coadjutor, i va comentar que en aquells dos anys li va transmetre “el que sabia d’Andorra i del bisbat”. Finalment, va destacar que va saber ser copríncep d’una manera modèlica, tant abans de la Constitució com després, i va remarcar per sobre de tot la seva prudència i el seu respecte.

D’altra banda, des del coprincipat francès també es van unir a les mostres de condol en memòria de l’excopríncep Martí Alanis. El cap de gabinet del copríncep francès, Pascal Escande, va lamentar “la pèrdua del bisbe Martí, que va ser un gran copríncep durant 32 anys i que va afavorir la defensa dels drets de l’home, la sobirania d’Andorra i la seva independència”. A més, Escande va remarcar que Martí va ser un home que “sempre va recolzar la voluntat del poble andorrà i del copríncep Mitterrand d’elaborar una Constitució moderna, que es va aprovar en referèndum el 1993”.
I des de la Seu d’Urgell van continuar les mostres de condol, així que si diumenge mateix l’alcalde actual, Albert Batalla, va remarcar la tasca de Martí Alanis, tant a la Seu com a Andorra, ahir l’exalcalde de la ciutat i actual conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Jordi Ausàs, va manifestar que Alanis ha estat una “figura clau en la història d’Andorra” pel seu paper “transformador i modernitzador”. I en aquest sentit va destacar la tasca del llavors copríncep per fer possible “des de posicions socials” el pas d’una Andorra amb un règim feudal a un Estat de dret i democràtic. I va destacar que ja des que va ser ordenat bisbe, l’any 1971, Martí Alanis va exercir “des de la discreció” una defensa “clara” de la sobirania del país.
També Joan Ganyet, que va ser alcalde de la Seu d’Urgell entre l’any 1983 i el 2003, va lamentar profundament la mort del bisbe emèrit i va destacar que a més de ser un home d’Església va ser “un home d’Estat i un intel·lectual”. De fet, l’exalcalde va recordar un aspecte poc conegut de la seva personalitat: l’interès per l’urbanisme i l’arquitectura. Ganyet va explicar que havia tingut moltes converses amb Martí Alanis mentre era alcalde sobre qüestions d’aquest tipus i que el bisbe va ser “un interlocutor molt obert”.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, també va expressar el seu condol per la mort d’Alanis. Va posar en relleu “la solidesa de la seva dimensió intel·lectual” i la seva “valuosíssima contribució” al desenvolupament d’Andorra, on va deixar pas a “la modernitat institucional”.