El cotxe elèctric, no tan respectuós amb el medi ambient com creiem

En la lluita contra el canvi climàtic, el cotxe elèctric se’ns presenta com a solució a la mobilitat. Però la seva implantació té clarobscurs. Així, tot i que ofereix uns avantatges clars respecte del vehicle de combustió, també planteja problemes als quals se sol fer poca atenció. El primer té a veure amb l’origen de l’energia necessària per fer-lo funcionar. L’afirmació que diu que el cotxe elèctric no emet CO2 no és del tot certa. Perquè això fos possible caldria que tota l’electricitat generada provingués d’origen renovable. Com que bona part és d’origen fòssil, l’ús del vehicle elèctric també contribueix a les emissions de CO2. A més, en la fabricació d’un cotxe elèctric es generen més emissions que en la fabricació d’un de convencional, tal com assenyala l’Agència Europea del Medi Ambient.

Per altra banda, cal tenir en compte els compostos de nitrogen (NOx) i partícules petites que emeten els vehicles de combustió, que són altament perjudicial per a la salut i el medi ambient. Una part important d’aquestes partícules (s’estima que al voltant d’un 40%) es produeixen pel fregament dels pneumàtics i dels frens. Per tant, el cotxe elèctric, quan està en marxa, malgrat que no emet NOx sí que genera partícules petites. Veiem, doncs, que amb el seu ús disminuirien les emissions de NOx, però no està clar que es reduïssin les partícules de forma significativa, ja que els vehicles elèctrics són més pesants que els convencionals i, per tant, pateixen més fregament.

Un altre aspecte que no se sol explicar és que el rendiment de les bateries és menor a temperatures baixes. El rendiment també disminueix quan s’engega la calefacció. Estudis realitzats als Estats Units conclouen que a 7 graus sota zero i amb la calefacció en funcionament, el rendiment és un 40% inferior que a 25 graus positius. Una situació similar es produeix quan es posa en funcionament l’aire condicionat.

També cal fer atenció als materials utilitzats en la fabricació dels vehicles elèctrics, com ara les terres rares, cobalt, coure, plata, níquel, grafit, o liti, entre d’altres. Aquests materials són escassos i de difícil extracció. I com que no són infinits, si avui són suficients per l’actual fabricació de cotxes elèctrics i molins de vent, d’aquí no massa anys no n’hi haurà prou per satisfer la demanda. A banda, cal tenir en compte que s’extreuen de mines, una activitat que sol comportar efectes desastrosos. L’augment de la demanda provocarà un deteriorament del medi natural. A més, la majoria de les reserves d’aquests materials es troben en països on els drets humans, laborals i socials es vulneren sistemàticament, fet que contribuiria a la injustícia global. Per exemple, el 60% del cobalt prové del Congo, on s’extreu en condicions pèssimes, de violència extrema, i moltes vegades amb treball infantil.

No és la solució

Pels físics Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny, el cotxe elèctric té uns avantatges clars respecte del de combustió, sobretot en entorns urbans, perquè disminuiria la contaminació local. Amb tot, consideren que no és la solució a la mobilitat. El problema de fons, diuen, és que els recursos són limitats però s’actua com si fossin infinits. “Fins avui s’ha actuat així amb el petroli i ara ho farem amb les renovables”, observen. Destaquen que alguns estudis afirmen que les energies renovables podran subministrar tota l’energia necessària a nivell mundial a llarg termini. Però n’hi ha d’altres que calculen que només podrien cobrir la meitat de la demanda actual. En tot cas, el que sembla clar és que d’aquí a  uns anys arribarem a un límit de capacitat de producció d’energia, amb energies renovables o sense, exposen.

Com ens hem de desplaçar, doncs? Bohigas i de Fortuny afirmen que dins de la ciutat, caldria moure’s, bàsicament, a peu o en bicicleta i, per a distàncies grans, amb transport públic. Destaquen que el transport privat s’hauria d’eliminar, fins i tot l’elèctric, ja que si bé milloraria la qualitat de l’aire de les ciutats, provocaria efectes negatius en el medi i en les persones en altres zones del món. En els indrets amb població disseminada, on sigui difícil assegurar un transport col·lectiu que arribi a tot arreu, no veuen cap altra solució que el cotxe privat, sigui elèctric o no.

Quant a la política orientada a subvencionar l’adquisició del cotxe privat elèctric per substituir els de combustió, remarquen que és un error. D’una banda, perquè es promou una falsa solució. De l’altra, es transfereix diners a persones amb un poder adquisitiu alt, tenint en compte que el vehicle elèctric té un cost elevat i, per tant, només és assequible a les persones amb una bona butxaca. Apunten que una possible alternativa seria instaurar un parc de cotxes elèctrics d’ús compartit, de titularitat pública, dissenyat per a casos en què no hi hagi l’opció de l’autobús, una idea que el Govern havia llançat però que encara no s’ha materialitzat.