El Centre de Recerca Sociològica d'Andorra (CRES) ha constatat la baixa implicació de la població andorrana amb el món associatiu. Així es desprèn de la darrera enquesta d'opinió política, presentada aquest passat dimarts. Les entitats que aconsegueixen agrupar més socis són les de caire esportiu, ja que el 14% dels enquestats de nacionalitat andorrana i el 9% dels no andorrans en són socis. En la resta de casos, el volum de població que forma part d'una associació amb prou feines supera el 10%. D'altra banda, la xifra de pertinença a partits polítics i associacions professionals se situa en el 4%, mentre que la dels sindicats és del 3%.
 Les dades exposades en la darrera enquesta efectuada pel CRES constaten que les associacions que aconsegueixen una major implicació de la societat són les de caire esportiu. Les segueixen les de tipus humanitari o caritatiu, amb un 11% de ciutadans andorrans (un 6% actius i un 5% inactius), i un 8% de residents no andorrans. Un 7% de la població andorrana, mentrestant, pertany a associacions culturals, mentre que en el cas dels no andorrans, la xifra baixa fins al 4%. Pel que fa a les associacions d'art, música o de caire educatiu, reben el suport del 4% de la població andorrana i el 5% de la no andorrana.

Segons ha explicat el director del CRES, Joan Micó, aquestes xifres 'són força similars a les del 2005, quan es va fer una altra enquesta de valors'. Micó remarca que realitzar aquestes preguntes a la població és interessant, 'perquè quan mires la resta de països democràtics, hi ha països com els del nord d'Europa o els Estats Units, on hi ha molta proporció d'associacionisme'. De fet, afegeix Micó, 'hi ha molts pensadors que relacionen la salut democràtica, a banda del fet de votar, amb el percentatge de persones que estan afiliades a qualsevol tipus d'associació'.

Pel que fa a l'afiliació de la població a partits polítics, associacions professionals i sindicats, no arriba al 5%. En els dos primers casos, la xifra se situa a l'entorn del 4%, mentre que en el cas dels sindicats baixa fins el 3%. Micó remarca que en aquest àmbit, la situació tampoc ha evolucionat gaire des del 2005, i constata que, en el cas dels sindicats, 'hi ha molt poca gent afiliada' i, a més, la majoria són treballadors que estan a l'administració pública. Aquesta xifra, afegeix el director del CRES, contrasta amb la d'altres països, com ara França, on hi ha molta més tradició sindicalista.