Si ja fa uns dies la ministra de Salut, Helena Mas, declarava que s'estava estudiant avançar als 45 anys el cribratge de càncer de mama, avui ha indicat que serà una realitat el 2028. De fet, és una de les accions previstes dins del Pla Oncològic Nacional 2026-2030 que ella mateixa i l'assessor del Govern per a aquesta qüestió, el doctor Josep Maria Borràs, han presentat aquest matí.

I per què fins al 2028? Doncs perquè s'haurà acabat la darrera ronda del cribratge tal com s'està fent fins ara, a dones d'entre 50 i 74 anys, i serà el moment de començar amb aquest nou criteri, tal com ha precisat Mas.

Ara bé, abans que es posi en marxa aquesta ampliació de l'edat per al de mama, ja enguany s'està estudiant la viabilitat d'encetar una prova pilot per a la detecció precoç del càncer de pulmó per a fumadors d'alt risc. Borràs ha explicat que s'està a l'espera dels resultats d'un assaig clínic. També ha detallat que quan es parla de fumadors d'alt risc es fa referència a les persones que han fumat més d'un paquet al dia durant 30 anys. Llavors, si bé està clar que la incidència existeix, el que falta per afinar és la població diana i si s'ha de fer el cribratge cada any o cada dos.

També a finals d'aquest 2026 es volen actualitzar les dades de registre de càncer ampliades i la creació tant del cnsell assessor del propi pla oncològic com del grup de treball per millorar l'atenció i la qualitat de vida dels pacients.

Radioteràpia

Abans d'entrar en d'altres de les accions previstes per a anys successius convé tenir en compte la situació de partida del càncer a Andorra. Anant a les dades, Borràs ha explicat que al país hi ha una mitjana d'uns 400 casos l'any -el 2025 en van ser poc més de 500-. D'aquests, el 58% correspon a homes i el 42%, a dones. Per tipologies, en primer lloc se situa el de mama (14%), seguit del colorectal (13%), pròstata (11,2%), tràquea i pulmó (9,7%) i bufeta (7%).

I són precisament aquestes dades les que determinen per a l'assessor que implementar al país un tractament com la radioteràpia no és de rebut. Fonamentalment perquè el nombre de pacients és baix i "faltaria l'expertesa suficient" justament per aquesta xifra. I és que, segons ha explicat, la radioteràpia potser estaria indicada per a la meitat dels casos i alguns d'ells fins i tot rebutjarien fer el tractament. I quina seria doncs la xifra òptima per tenir la unitat aquí? Doncs 1.500 casos l'any. En aquest sentit, Borràs ha estat clar: "el volum determina la màxima qualitat" i el que es persegueix és prestar la millor atenció.

Sobre aquest tema, Mas ha volgut fer un incís per assenyalar que si el volum de casos ho demanés s'estudiaria, però no només per aquest tractament sinó per a d'altres.

Quant a la situació assistencial del càncer a Andorra, Borràs l'ha qualificat de "bona", sobretot perquè es dona un accés ràpid al diagnòstic, l'atenció és multidisciplinar i hi ha accés a tot tipus de proves i tractament en centres externs.

Més accions

Per al 2027 es vol disposar d’un protocol de detecció precoç de càncer uterí i i es preveu haver desplegat una campanya informativa sobre el càncer de pròstata.
De cara al 2028, a més d'avançar l'edat del cribratge de càncer de mama, de cara al 2028 també es preveu consensuar un protocol de detecció precoç de càncer de pròstata. El 2030 es vol consolidar la participació en els cribratges de mama i colon arribant al 75% i el 70% de la població diana.