Dels components del Grup de Folklore Casa de Portugal es pot dir sense por a equivocar-se que la pertinença l’han mamat des de petits. Així ho manifesten dos dels seus joves integrants, Albert da Costa Novais i Anna Carina Franco Caçador, i ho corrobora una de les seves fundadores i mare de la Carina, Teresa da Conceição da Silva Franco. Albert da Costa explica que forma part del grup “per tradició familiar”, els seus pares en formen part i la seva germana també, i ell des que té ús de raó recorda fil per randa fer corredisses mentre assajaven els balls i les actuacions. Ara té 18 anys i toca la concertina, una mena d’acordió. Li va ensenyar el seu pare i un altre compatriota en el temps lliure. Per ell, trobar-se amb els companys, especialment amb els set o vuit que són de la seva edat, l’ajuda a sentir-se millor i a trobar suport. I què en pensen els seus companys de classe de segon de batxillerat sobre la seva afició? Ras i curt, contesta, que “està molt bé que segueixi les tradicions dels meus familiars”.

Amb tan sols un any, Carina Franco ja formava part del grup que tot just acabava de néixer. En el seu record, “des de tota la vida”. Té 25 anys i balla. “Gaudeixo molt ballant”, confessa. Va aprendre de la mà del director artístic del Grup Casa de Portugal, Jose Luís Carvalho. Les paraules que millor defineixen la seva experiència al grup són aquestes “em sento com a casa”. Personalment, afegeix, sent que forma part de la tradició familiar i cultural del país d’origen de la seva mare, Portugal.  És una manera de “continuar amb les meves arrels”. La pertinença al grup li aporta molt d’aprenentatge de balls tradicionals. Un aprenentatge que resulta d’hores i hores d’assaig, els divendres a la nit, a dos quarts d’onze, un moment especial en què conjuga els assajos amb la convivència que es fa sempre més estreta quan tenen l’oportunitat de fer algun viatge per portar la cultura portuguesa a d’altres països des d’una altra pertinença molt profunda també, l’andorrana. Així és que està plenament convençuda que el Grup és també ambaixador d’Andorra cada vegada que creuen les fronteres perquè és una comunitat representant de portuguesos que resideixen a Andorra, i això “ho mostrem arreu del món”, insisteix.

Ara fa poc més d’un any van haver d’aturar els assajos i les actuacions a causa de la pandèmia i ho troben molt a faltar, tot i que esperen que aviat els puguin reprendre, sobretot el Festival de Folklore Ibèric, que és “la cirera del pastís”, diu Teresa da Conceição, una de les fundadores del Grup, a qui li sembla mentida recordar com la idea va sorgir d’un grupet de familiars i amics. Va arribar al Principat amb 18 anys i ja a Portugal havia format part d’un grup de folklore. Durant 18 anys ha tocat l’acordió i el colze i el braç se n’han ressentit una mica, així és que ara canta. Reconeix que el més difícil a voltes és trobar les teles per poder fer les faldilles i els davantals. Per això les encarreguen a Portugal o quan hi van aprofiten per cercar-les. En 25 anys suposem que hi ha hagut alts i baixos. Segons ella, “a vegades estàs menys motivat, però això dura poc i de seguida et revifes”. I és que la satisfacció de participar a tots els llocs on et conviden no té preu. “El nostre és un grup ferm”, remarca.