La fiscalia ha rebaixat de quinze a cinc anys de presó la seva petició de condemna per a l’empresari andorrà Fidel Pallerols per defraudar més d’un milió d’euros a la Hisenda Pública entre els anys 1996 i 1998, inflant els costos dels cursos de formació per a aturats amb els quals va desviar ajudes públiques.
En la secció segona de l’Audiència de Barcelona va finalitzar ahir dimecres el judici contra l’empresari andorrà, que precisament va ser condemnat a set mesos de presó –dels quals va complir unes setmanes– per desviar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) subvencions públiques destinades a aturats a través dels cursos de formació que organitzava a les seves acadèmies.
El fiscal demanava inicialment quinze anys de presó per a Pallerols per sis delictes contra la Hisenda Pública, en entendre que havia inflat artificialment les despeses dels cursos de formació subvencionats mitjançant la compra de material didàctic a un preu desorbitat a una matriu seva establerta a Andorra.
La reducció de la quota defraudada que el fiscal atribueix a Pallerols s’ha traduït en una rebaixa substancial de la condemna, que el ministeri públic ha deixat en cinc anys de presó, a més de la pèrdua del dret a obtenir subvencions o ajudes públiques durant tres anys i una indemnització de 927.368 euros per a la Hisenda Pública.
El ministeri públic reconeix, a més, l’atenuant de dilacions indegudes donats els retards en la instrucció de la causa, que va començar a investigar-se el 1999. En el judici va declarar també l’inspector d’Hisenda que va examinar la comptabilitat de les empreses de Pallerols, segons el qual el que l’acusat importava d’Andorra tenia una “valoració desorbitada”: suposava un 60% del total de les subvencions atorgades, mentre que a la resta d’empreses del sector representava del 4,2 al 4,5%.
En la seva declaració en el judici, Pallerols va manifestar que el material didàctic amb el qual presumptament s’inflaven les despeses deduïbles era “de molta qualitat”, ja que formaven part d’una “metodologia pedagògica assistida per ordinador” que la seva empresa matriu d’Andorra havia desenvolupat.
