El primer Fòrum de biotecnologia d’Andorra, celebrat ahir, va plantejar els diferents aspectes que han de permetre impulsar aquest sector al Principat. Una de les peces clau és l’accés al finançament a l’hora de desenvolupar projectes d’aquest tipus. Tal com van coincidir la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, i el secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, en la jornada organitzada per l’Associació de Biotecnologia d’Andorra (Andbio), la funció de l’administració pública no és assumir la totalitat de la inversió d’aquestes iniciatives i van avisar que no es preveuen ampliar els programes d’ajuda als innovadors. Per això van destacar la necessitat d’arribar a una combinació público-privada.
En aquest sentit, Missé va remarcar que el paper de l’administració és facilitar el desenvolupament d’un sector però qui l’ha de fer realitat és la iniciativa privada. Per aquest motiu va exposar que “el repte de futur per a Andorra és que el capital privat inverteixi” en biotecnologia. Tal com va assenyalar el director de Gestió d’Actius i Mercats de Crèdit Andorrà, Sergi Martín, les empreses del sector requereixen una alta aportació inicial, els processos de maduració són llargs i és un sector amb un risc alt. D’aquí les dificultats de les companyies primerenques per trobar finançament. Tot i així, després d’una “època perduda”, el 2013 es va veure una “explosió” de l’interès per invertir en empreses biotecnològiques. També darrerament han aparegut nous models d’inversió col·laboratius (un aspecte molt desenvolupat als Estats Units). Martín va assenyalar que “és un bon moment per invertir-hi” ja que les “companyies estan barates”. L’expert va destacar, però, que la recuperació del sector després de la crisi del 2008 no es produeix a la mateixa velocitat als Estats Units que a Europa arran de les polítiques d’austeritat que estan aplicant els governs europeus.

Formar empresaris

Per altra banda, tot i que el desenvolupament de la biotecnologia també pot venir de la mà de la inversió estrangera, Missé va destacar que l’única forma de vertebrar un sector és a través de l’emprenedoria local. Davant d’això, el Govern veu necessari canviar el sistema educatiu per ser “més empresaris que treballadors”. En el mateix sentit, la bioquímica andorrana i emprenedora als Estats Units Magda Marquet va destacar la importància de “formar empresaris”, al mateix temps que va recordar que aquest esperit enllaça amb el passat del Principat.
Un altre aspecte fonamental per desenvolupar la biotecnologia són les patents. Ester Peralba, de P.I. Advocats, va exposar la necessitat que Andorra formi part del sistema de patents europeu, com han fet la resta de petits països. Al mateix temps també va apuntar que el Comitè de Bioètica haurà de valorar si cal fer alguna modificació en el Codi Penal, que regula els delictes relacionats amb la genètica i reproducció humanes.
Precisament la ministra de Salut va posar en relleu el pas important que ha fet Andorra amb la creació del Comitè de Bioètica i va indicar la necessitat que aquest organisme pugui gaudir de la màxima independència. En l’àmbit legislatiu, Rodríguez va anunciar que s’està treballant per signar el conveni d’Oviedo, relacionat amb els drets humans i la biomedicina. Però el primer pas, va dir, és aprovar una reglamentació bàsica com és la llei del medicament (que està enllestida i espera que pugui entrar a tràmit aquesta legislatura) i les certificacions i acreditacions de laboratoris i centres. La titular de Salut també va fer especial èmfasi en la importància d’informar la població sobre la biotecnologia.

30 empreses

El Govern xifra en unes 30 les empreses susceptibles de pertànyer al sector, set de les quals són fruit de l’obertura econòmica. Missé va destacar d’entre aquests dos projectes “de molta magnitud” relacionats amb els bancs de sang de cordó umbilical privats.
En el fòrum celebrat ahir també hi va participar el doctor Ludger Hanneken, que ha obert una clínica al Principat recentment. En la jornada va presentar un nou test desenvolupat a Alemanya per a la detecció de glaucoma. Aquesta investigació es podria desenvolupar encara més, tot i que això depèn de l’obtenció de finançament. Hanneken va assenyalar la importància del treball en xarxa amb altres experts, i va afegir que inversors estrangers permeten que un país com Andorra pugui ampliar aquesta relació. De fet, Marquet defensa que el Principat necessita crear una indústria global, que no es limiti a mirar a França i Espanya sinó a altres països. La investigadora també va remarcar la importància del treball conjunt entre experts.
El fòrum va reunir més d’un centenar de persones de diferents països.

73 milions d’inversió estrangera autoritzada

El secretari d’Estat per a la diversificació econòmica va informar que a mitjans del mes de setembre hi havia 73 milions d’euros d’inversió estrangera autoritzada, xifra que representa un 2,9% del PIB, amb un total de 1.044 sol·licituds presentades. Tot i així des del Govern es va exposar que la inversió real acaba sent superior a l’estimada. Es tracta sobretot d’inversions en projectes de salut i benestar. En relació a l’origen, es consoliden les empreses procedents de França, que continuen creixent i guanyen terreny a les espanyoles. Missé també va recordar que la salut privada representa un 1,5% del PIB.