Per començar, un missatge de tranquil·litat, o d’esperança. “Tu mires el mapa del microbioma i Andorra té un budell sa. Perquè fa exercici, per l’oxigen de les muntanyes, per l’alimentació saludable”. Ho va dir el doctor Climent Casals, tota una autoritat en la matèria, en declaracions als mitjans de comunicació abans de la taula rodona titulada Nous abordatges terapèutics del càncer: el paper de la microbiota, amb la participació de Climent Casals, cap de Microbiologia de l’Hospital Clínic, Manel Juan, cap d’Immunoteràpia del mateix centre ubicat a Barcelona, i Cristina Royo, metgessa de medicina interna del SAAS. L’acte formava part de les jornades divulgatives sobre el càncer Agenda social AMIC.
“La microbiota és el conjunt de microorganismes que conviuen al nostre organisme de manera habitual”, va explicar el doctor Casals. Els bacteris i els fongs són clau en el tractament contra el càncer i es poden manipular per a tractar les metàstasis.
Aquest bacteri, però, va manifestar Casals “s’ha d’alimentar bé. No és que hi hagi bacteris bons i bacteris dolents, és com els tractem. És seguir el consell de les nostres àvies de menjar fibra. Quan els bacteris ho metabolitzen fabriquen unes molècules molt petites que arriben als limfòcits i que es comporten de la manera que nosaltres necessitem”.
Microbiota
Dit d’una manera més científica, la microbiota produeix àcids grassos de cadena curta que proporcionen energia a les cèl·lules intestinals. O d’una manera més senzilla i planera: és com el combustible que dona energia a les cèl·lules. D’aquesta manera, uns hàbits de vida saludables com fer exercici i portar una dieta variada, rica en llegums, verdures, hortalisses, fibra i fruita, i amb un consum moderat de proteïnes, baixa en àcids grassos polisaturats, això seria, segons els especialistes, el més adequat. A tot això cal evitar l’estrès, el consum d’alcohol i el de tabac, cosa que afavorirà la salut i l’equilibri bacterià, és a dir, la microbiota. “Si la microbiota està en equilibri, contribuirà a la nostra salut”, va quedar clar a la taula rodona
Actualment s’estan realitzant assajos clínics a gran escala per provar l’eficàcia de nous enfocaments de modulació de la microbiota. Aquests van des de modificacions dietètiques fins a la injecció intratumoral de bacteris modificats. Si es demostrés la seva seguretat i eficàcia, podrien expandir enormement l’arsenal terapèutic disponible i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió. Estudis recents han demostrat que determinats bacteris de la microbiota intestinal són capaços d’estimular la resposta als nous fàrmacs immunomoduladors que s’usen per tractar determinats tipus de càncer. Igualment, apunten al fet que el tractament antibiòtic podria alterar la resposta a alguns dels nous immunomoduladors del càncer i afectar la supervivència dels pacients.
Un altre aspecte que es va tractar a la taula rodona va ser el de la immunoteràpia, un aspecte en el qual treballa el doctor Manuel Juan, que va subratllar que determinats tipus de càncer fa una desena d’anys implicaven una sentència de mort però que ara el pacient es pot recuperar i portar una vida normal.
La immunoteràpia és un tipus de tractament contra el càncer que utilitza la capacitat del sistema immunitari de l’organisme per combatre el càncer, bé sigui mitjançant l’estimulació d’aquest o bé mitjançant substàncies elaborades en el laboratori que contribueixen a millorar o restaurar el sistema immunitari, amb la finalitat que actuï destruint les cèl·lules canceroses.
El sistema immunitari és un conjunt de cèl·lules, òrgans i proteïnes que ajuden a protegir d’infeccions i algunes altres malalties. Les cèl·lules immunitàries flueixen a través del cos i reconeixen les substàncies que normalment es troben en l’organisme. Davant la detecció de qualsevol substància desconeguda, s’activa una alarma que fa que el sistema l’ataqui.
El doctor Manel Juan va voler deixar clar que “el càncèr no es focalitza només en el tumor, sinó que són moltes més coses”. I aquí el problema és el creixement de les cèl·lules tumorals. Hi ha dos components que juguen un paper fonamental, un d’ells és el microbioma, que no són més que el conjunt de microorganismes.
“El mateix influeix en el sistema immunitari”. Pel doctor, les investigacions i els estudis que hi ha en marxa “són un nou paradigma que pot millorar els tractaments que s’estaven aplicant fins ara”.
La doctora del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Cristina Royo, va afirmar sobre les investigacions que “inquietuds en tenim, però ens falten els recursos” tot i que va opinar que pel fet ser Andorra un país petit “tenim dades ben documentades i molt ben recollides”.
Estudi del SAAS
En aquest sentit, el doctor Casals va manifestar que de cada 100 donants que reben només se n’acaben acceptant cinc. No obstant això, i segons es va anunciar durant la taula rodona, el SAAS ja ha posat en marxa un estudi punter sobre la microbiota per entendre millor com respon el cos dels pacients a la quimioteràpia. Es fa sobre afectats de càncer de còlon i de mama.
L’objectiu de l’estudi, segons la doctora Royo, “és anticipar els efectes secundaris per monotonitzar més la quimioteràpia i ajustar millor la dosi”. De moment el treball està en una fase prèvia que es tancarà a principis de l’any vinent.
Tot i això, la doctora Royo va reconèixer que Andorra va una mica al darrere en les investigacions sobre les noves tecnologies, com ara la ja esmentada microbiota.
La taula rodona d’ahir va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones, entre les quals els cònsols de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat i Sofia Cortesao, i professionals sanitaris.
Les jornades divulgatives continuaran avui a la plaça de la Germandat, amb una acció simbòlica en forma de gran llaç humà contra el càncer, oberta a tota la ciutadania.
