El Govern té sobre la taula set possibles solucions per ubicar la cuina escolar centralitzada. La ministra d’Educació, Roser Suñé, va explicar que passen per tres supòsits diferents. El primer fa referència a l’empresa que subministra els àpats.

En aquest cas, l’executiu disposa de dos càterings que poden assumir aquesta tasca. El segon supòsit passaria per ubicar el servei en locals de lloguer i el Govern ja n’ha localitzat dos que podrien acollir les instal·lacions. Finalment, també es planteja utilitzar espais propietat de l’executiu. Tres són les opcions.

Suñé va afirmar que encara no s’ha trobat la solució perquè és necessari disposar de més elements tècnics per decantar-se per una sortida. Tot això “primant la seguretat” dels usuaris, va exposar. Ara traslladaran aquest cúmul d’opcions a la taula que treballa en aquesta qüestió i la intenció és tenir una nova ubicació per a la cuina centralitzada pel voltant de Pasqua.
La ministra d’Educació va fer aquests aclariments en la darrera sessió del Consell General arran d’una pregunta formulada per la consellera socialdemòcrata Rosa Gili. Precisament, la parlamentària del PS va destacar que els àpats per a al·lèrgics i intolerants cada cop tenen més usuaris i, per tant, “es mereixen els seus propis locals”. Suñé va assegurar estar en la mateixa línia, al mateix temps que va exposar que el Govern és molt sensible a aquesta situació.
L’Associació de Celíacs (ACEA), que és l’entitat que gestiona la cuina escolar centralitzada, només ha visitat un dels locals que podrien servir d’alternativa. Es tracta d’una antiga pensió situada a prop de la seu del ministeri de Salut i Benestar. Els membres de l’entitat la van visitar la setmana passada i la primera sensació va ser bona. A més, destaquen que està ben ubicada. Tot i així, ara caldrà analitzar si és possible oferir el servei de cuina centralitzada en aquest espai, ja que serà una cuina a compartir.
En principi, la idea de donar més serveis a la instal·lació no sembla malament al col·lectiu de celíacs. Tot i així, l’empresa que s’encarrega ara d’elaborar el càtering ha d’analitzar si té temps de netejar-la per compaginar-ho amb l’altre servei que s’hi vol donar.
L’ACEA va tornar a expressar les reticències envers una empresa de càtering que està interessada a preparar els menús, ja que la proposta passava per utilitzar el seu mateix obrador en lloc d’un d’extern. Per aquest motiu s’hi van mostrar en contra. Viles també va destacar la implicació del ministeri d’Educació per trobar una solució.
Les instal·lacions són avui als prefabricats de la Covanella, a Ordino, però de cara al curs que ve s’hauran d’abandonar perquè el Comú d’aquesta parròquia vol recuperar aquest sòl.

El ministeri de Salut accepta que el certificat que acredita els afectats de celiaquia no tingui venciment

Satisfacció entre el col·lectiu de celíacs. El ministeri de Salut ha donat resposta a les demandes de l’Associació de Celíacs de disposar d’un certificat sense data de venciment. El document acredita les persones que pateixen aquesta patologia i és sol·licitat amb freqüència pels centres escolars o clubs, entre d’altres. Fins ara tenia una durada d’un any, en el transcurs del qual se’n podia fer fotocòpies per a cada cas en què se sol·licitava.
Fa uns dos anys, l’ACEA va traslladar al Govern la proposta que aquest certificat no s’hagués de renovar periòdicament pel fet que es tracta d’una malaltia crònica. La demanda no va obtenir cap resposta i fa un mes l’entitat ho va tornar a plantejar en una carta adreçada al ministeri de Salut. La resolució, en aquesta ocasió, va ser ràpida, indica la presidenta de l’associació, Montserrat Viles, i des de l’executiu es va expressar que entenien la posició de l’ACEA i que la compartien. Ara el ministeri de Salut treballarà per donar-ho a conèixer als metges i a les escoles.
Viles va remarcar que el fet d’haver de renovar el certificat cada any representava un greuge per als afectats. En aquest sentit explica que cada malalt havia d’assumir cada any els sis euros que costa el document (un import que no està cobert per la CASS, ni totalment ni parcialment) a més de la visita mèdica. El fet d’haver de fer front a aquesta despesa en l’actual context de crisi i que es tracta d’una malaltia crònica va comportar que l’entitat proposés que el certificat no tingués data de venciment.