El Govern és favorable a la implantació del tercer pagador per a les persones que estan en una situació més precària, per evitar així que hagin de fer front a les despeses mèdiques o de farmàcia per endavant. Ho va anunciar ahir la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el transcurs de la Festa magna. La voluntat és que, de forma prioritària, només puguin beneficiar-se d’aquest règim les persones que passen per més dificultats i garantir-los així l’accés als serveis sanitaris. Rodríguez va explicar que sempre s’ha considerat que el funcionament actual no representava un problema per a l’usuari tenint en compte que el reemborsament per part de la seguretat social és molt àgil i ràpid. Tanmateix va acceptar que per a aquests casos “cal assegurar que es pugui anar cap a un tercer pagador” i “espero que així es farà”.
La ministra, però, no va voler parlar de terminis tot i que no va descartar que pugui ser una realitat durant aquest mandat. Al mateix temps va recordar que “ara estem en fase de desplegament reglamentari”, en què s’estudiaran mecanismes que “garanteixin a tothom accedir al que ha d’accedir”. Així es dóna resposta a una demanda que recentment va tornar a traslladar al Govern la Federació de la Gent Gran d’Andorra. El fet és que s’ha constatat que hi ha persones que deixen d’anar al metge per no haver d’avançar els diners que suposa la visita, una realitat que Rodríguez considera que no és acceptable que es produeixi.
La notícia va ser molt ben rebuda per la federació. El president, Simó Duró, va assegurar estar “molt content”, al mateix temps que va afegir que “encara ho estarà més tot el col·lectiu”. La seva demanda passa perquè les persones que han de pagar el 25% dels actes mèdics a la CASS només hagin de fer front a aquesta quantitat des de bon principi i el mateix passaria amb els que gaudeixen del 100%. “Així de clar”, va dir. També va avisar que el col·lectiu està preparat per “espentejar” perquè això sigui una realitat.
Quant a les altres demandes de la gent gran, com són les pensions paupèrrimes que reben alguns jubilats, la ministra de Salut i Benestar va destacar la necessitat de tenir informació sobre les situacions de les persones en situació difícil per complementar-les. En relació a les mamografies per a les dones majors de 65 anys, va indicar que el primer que s’ha fet és donar informació, al mateix temps que va diferenciar entre el programa preventiu i l’atenció que han de rebre les persones grans, que està més relacionada amb el metge de capçalera.
Finalment, Rodríguez també va recordar que, respecte de la preocupació que la Llei de la CASS pot generar en els pensionistes o altres col·lectius com els discapacitats, quan es va elaborar el projecte de llei ja es va analitzar amb les associacions. A més va remarcar que en el desplegament de la Llei de serveis socials i sociosanitaris s’ha informat i format les persones implicades (com són les entitats). En relació a les pensions, Duró va exposar que si el problema és que no hi ha diners cal buscar-los “a sota de les teules i les pedres” sense gravar massa el poble, però, ja que llavors “és el peix que es mossega la cua”, va dir.
La Festa magna va reunir ahir uns 500 padrins de les set parròquies. En el seu parlament, el cap de Govern, Antoni Martí, es va referir als assistents assenyalant que “aquesta és l’Andorra real” i no aquella de què s’han fet ressò els mitjans en relació a assumptes financers. Va acceptar que no tots els jubilats tenen pensions dignes i per això s’ha aprovat la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Martí també va defensar que en relació a la gent gran “no hi ha colors polítics ni ideologies”, així com el suport ofert pels comuns i el Govern actual i els anteriors.

Augment del pressupost de benestar per al 2015

El Govern està enllestint el pressupost per al 2015, que preveu un “increment important” en benestar. Rodríguez va anunciar que aquest augment serà en les partides referents a les ajudes i a “alguns conceptes socials”. A més va explicar que en algunes partides s’imputaran de forma diferent algunes despeses. Cal recordar que el pressupost de benestar ja ha registrat un increment aquest any respecte de l’anterior.