El Govern vol reforçar el nou model energètic amb una llei de transició

Reforçar el marc legal i donar un impuls al nou model energètic que es vol implantar al país. Aquest és el principal objectiu de la llei de  transició energètica que està elaborant l’executiu i que preveu tenir enllestida a finals d’any, segons va explicar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va precisar que el text es vol fer amb el consens de tots els agents implicats.
Calvó, que va inaugurar la Jornada sobre eficiència energètica, que va servir per celebrar per primera vegada al país la Setmana europea de l’energia sostenible, va precisar que la llei, que ha de fixar els objectius en el pas cap al nou model energètic, servirà per establir el marc legal per a la producció i els objectius en l’eficiència energètica dels nous edificis i per dotar d’un marc legal l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, entre altres aspectes.
La llei de transició energètica, que inclourà alguns articles en aquest sentit, incorporarà també algunes obligacions, sobretot en el cas de les edificacions noves. En aquest sentit, la ministra, que va recordar que paral·lelament l’executiu treballa també per presentar la tardor vinent el pla sectorial d’infraestructures energètiques –clau per ubicar les diferents unitats de producció al territori–, va recordar que l’actual reglament de la construcció ja estableix determinades obligacions, com per exemple que en les  edificacions noves el 40% de l’aigua calenta sanitària sigui produïda amb energies renovables, però que s’està analitzant si seran necessàries “obligacions complementàries”.
D’altra banda, quant a la implicació dels comuns en el pla Renova, qüestió ja abordada en la darrera reunió de cònsols, la ministra, que va destacar l’interès de les corporacions parroquials en la iniciativa ja que al marge de la rehabilitació també s’hi inclou l’embelliment de façanes, es va mostrar confiada que les bonificacions que es puguin oferir a través dels permisos i les llicències d’obra ja siguin una realitat a finals d’estiu o a la tardor.
Precisament, la primera de les ponències de la jornada es va dedicar al programa per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari i la millora de l’eficiència dels edificis. El cap de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, va exposar les novetats incloses en l’edició del Renova 2016, pensada per aconseguir reformes més globals d’edificis i no tant d’aspectes concrets, i va mostrar una nova eina per promocionar el pla, més visual i encaminada que l’interessat pugui conèixer de forma ràpida totes aquelles actuacions que pot portar a terme en el marc del programa i el percentatge d’ajut previst.
Per la seva part, l’enginyer Jordi Llovera va incidir en la necessitat d’apostar per fer edificis sostenibles, tant des del punt de vista econòmic com energètic, i seguir les recomanacions de la directiva europea de l’abril del 2010 que estableix que l’any 2020, el 2018 per als edificis públics, tots els edificis nous hauran de ser de consum zero.
En aquest sentit, Llovera, que va mostrar el projecte de l’edifici Aconcagua, premiat en la COP21 de París, va recordar que la mitjana del consum de calefacció suposa a les famílies una despesa de 1.389 euros l’any, la utilització de 51 milions de litres de gasoil, amb un cost de més de 21 milions d’euros, i l’emissió de 151 milions de quilograms de CO2, l’absorció dels quals demanaria 3,2 cops la superfície boscosa d’Andorra.
Per la seva part, l’arquitecte Albert Villamayor va fer un repàs de les diferents etiquetes energètiques i va utilitzar l’exemple de les Kiribes, els 33 atols que formen la República de Kiribati, un país que pot desaparèixer en un termini de quinze anys pel creixement del nivell del mar, per conscienciar els assistents que darrere l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic hi ha realment casos dramàtics pels quals val la pena lluitar.
La jornada la va cloure el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, que va felicitar l’executiu per l’aposta per l’eficiència energètica i els va instar a continuar per aquest camí per convertir Andorra en un referent en matèria de medi ambient.

Sis noves auditories als centres escolars en el marc del projecte 3E

Durant aquest any, Educació portarà a terme fins a sis noves auditories en centres escolars en el marc del projecte 3E per a l’eficiència energètica a les escoles, segons va explicar el cap de la Unitat de Planificació Educativa i Centres Escolars, Joan Marc Guàrdia, en una ponència en què va exposar la implantació d’aquesta iniciativa a les escoles. En aquest sentit, Guàrdia va posar de manifest que malgrat incrementar-se un 15% les superfícies escolars i el nombre d’alumnes els darrers anys, els consums energètics han baixat, un 22% en el cas de l’ús de gasoil, mentre que l’elèctric s’ha mantingut estable.
Així mateix, Guàrdia va explicar que s’invertirà 2,4 milions d’euros fins al 2019 en aquest projecte i que abans de la fi de la legislatura totes les escoles del país ja en formaran part.
D’altra banda, el director d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino, Sergi Riba, va repassar la rehabilitació que s’ha portat a terme al centre esportiu de la parròquia per millorar-ne l’eficiència energètica, que l’any passat ja va permetre estalviar fins a 35.538 euros a la corporació, i va presentar el projecte District Heating, que preveu utilitzar l’energia sobrant que produeix el CEO amb la caldera de biomassa i les plaques fotovoltaiques per alimentar altres edificis públics de la parròquia, com poden ser la Casa Pairal i l’escola bressol.
Finalment, el director de Diversificació de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Xavier Forné, va presentar el projecte Smart Home, una prova pilot que està portant a terme la parapública amb la companyia Ijenko per aconseguir més implicació dels ciutadans en l’eficiència energètica domèstica.
Concretament, segons va precisar Forné, s’ha instal·lat tota una sèrie de sensors i actuadors en nou domicilis que permeten obtenir dades sobre el consum energètic, ja sigui de la calefacció o de diferents aparells electrònics, que posteriorment es presenten a l’usuari a través d’una web o d’una aplicació de smartphone, en què se li proposen una sèrie de consells i petits reptes per mirar de millorar l’eficiència energètica en l’àmbit domèstic.