L’advocat de la doctora que està empresonada al Centre Penitenciari de la Comella arran d’una ordre d’extradició de les autoritats alemanyes per un afer de segrest parental va voler contestar les declaracions que aquests dies l’exmarit de la dona, Peter Tinnemann, ha fet en un mitjà de comunicació del país.

D’aquesta manera, Francesc Badia es va mostrar contundent en manifestar que la seva clienta no és “cap fugitiva ni cap delinqüent” i va remarcar que no té antecedents enlloc. Així, va manifestar que la metge “no és la persona que ens vol fer veure el seu exmarit”. I, pel que fa al fet que la dona hagi canviat darrerament de manera freqüent de residència, va argumentar que és totalment legítim i que en cap cas no ho feia per fugir, ja que fins i tot va comparèixer davant dels tribunals italians.
El lletrat assenyala que l’exmarit coneixia perfectament on es trobava, tant la dona com la seva filla. A més a més, va qualificar d’“inadmissible” la pressió mediàtica a la societat i a les autoritats que l’home vol exercir i va remarcar que Andorra és un estat de dret, i per tant les autoritats no atenen les pressions que puguin rebre.
Badia va destacar que ara com ara hi ha oberts dos procediments, un d’extradició a petició dels tribunals alemanys i que és el que ha provocat que la dona sigui empresonada de manera preventiva a la Comella, i de l’altra banda, el batlle de menors també haurà de resoldre sobre la custòdia de la menor, que fins ara estava amb la mare. L’advocat va manifestar que lamentava que les discussions no s’haguessin restringit a l’àmbit dels tribunals, però va remarcar que arran de les acusacions i declaracions contra la seva clienta aparegudes en els mitjans s’han vist obligats a contestar a través de la roda de premsa que es va celebrar ahir. Badia va explicar que ja ha dut a terme les al·legacions pertinents davant del batlle de menors i, pel que fa a la demanda d’extradició, a la qual s’oposen, encara no han fet les argumentacions al davant del Tribunal de Corts.
Pel que fa al fet que el procediment s’estigui allargant, segons el pare, Badia va recordar que va hi ha uns terminis que marca la llei”. En aquest sentit va afegir que la recerca de la dona va començar el 25 de març després de la denúncia del pare davant les autoritats alemanyes i que va ser el 7 d’abril quan la policia va identificar la dona i la va posar a disposició judicial. El lletrat també considera que l’home va recórrer al procediment de demanda d’extradició ja que potser pensava que un cop la dona estigués a la presó la custòdia de la nena li hauria estat atorgada a ell.
A més a més, Badia també va negar que la custòdia li fos retirada a la dona per la justícia anglesa i va afegir que ja fa molt de temps que el pare de la menor intenta influir en els tribunals d’arreu.
Va concloure les explicacions dient que la seva clienta “no ha pretés mai” que el pare no tin­gués contacte amb la menor, però que per un seguit de raons, atribuïbles tant a la mateixa dona com a l’home, aquest no ha pogut veure la nena durant cinc anys.